La llei de custòdia compartida estableix que l’autoritat judicial “com regla general, atribuirà als dos progenitors, de manera compartida, el règim de convivència amb els fills i les filles menors d’edat, sense que siga un obstacle per això l’oposició d’un dels progenitors o les males relacions de mediació”.
Des d’EUPV defensàrem que aquesta llei era un immens error ja que significa una imposició , a més a més, presentàrem esmenes per a què la llei introduira mecanismes de mediació i el PP les va refusar.
El model que defensem és el model del mutu acord. La custòdia compartida és la solució idònia però està condemnada al fracàs si és imposada. La imposició no pot ser una solució.
A més a més, també tenim dubtes sobre la constitucionalitat del text per falta de competència de la Generalitat Valenciana per legislar en aquesta matèria, ja que és contrari a l’establert pel Codi Civil.
El text no té en compte l’interés dels menors ni té una visió de gènere, i tampoc té una demanda social real que la justifique: Entre l’1 i el 3% els homes reclamen la custòdia compartida i sols el 10% de les parelles separades demanden aquesta modalitat de convivència amb els fills.
Per tot açò, el nostre vot va ser en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada