04 de juliol 2017

MOCIONS D'EUPV APROVADES AL PLE DE JULIOL

1.- MOCIÓ CONJUNTA EUPV-AC, Compromis, PSOE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Dictamen de la proposta d’acord conjunta dels Grups EUPV-AC, Compromís i Socialista, per la qual s’insta al Govern de l’Estat a modificar en els pressupostos generals per a 2017 l'assignació destinada per a la lluita contra la violència de gènere i a les polítiques d'igualtat

2.-MOCIÓ PER EXIGIR UN NOU MODEL DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

3.-MOCIÓ PER LA RECUPERACIÓ DE LA FILOSOFIA EN LES NOSTRES AULES.


EUPV PER A PREVINDRE POSSIBLES INCENDIS FORESTALS. MOCIÓ DE IMPULS

Per la situació geogràfica de Tavernes de la Valldigna, rodejada de muntanyes, i després de un temps molt sec, es necessari que  l’Ajuntament de Tavernes compte amb un serveis de vigilància i una sèrie d’actuacions per a prevenir els possibles incendis forestals.
Les mesures preventives deurien anar dirigides:
·       A la neteja de les zones límit amb les muntanyes, tant a la zona del vall com a la zona del Masalari.
·       A la neteja dels horts abandonats que estan prop de les muntanyes, encara que siguen de propietat privada, es pot actuar per motius de seguretat.
·       Al darrer plenari vaig proposar que veure la possibilitat de vigilar amb drons de lloguer.
Per si la meua proposta no ha servit per a buscar possibles servicis d’aquest tipus, he buscat empreses que es dediquen a aquest tipus de servei, Hem adjuntat algunes adreses.


26 de maig 2017

SOBRE ELS PRESOS PALESTINS EN VAGA DE FAM


Com segurament sabran, multitud de persones palestines s’encontren empresonades en condicions inhumanes en presons israelianes: 7200 hui dia, 750 sota detenció administrativa, sense judici i sense dret a advocat; 500 condemnades a cadena perpetua, fins a la mort, amb 30 persones que fa més de 25 anys que es troben a la presó; 73 dones 18 d’elles menors d'edat; 1700 presos malalts, 23 d’ells terminals; 6 diputats; 31 periodistes i mig miler de menors de 18 anys. 
En resposta a aquesta situació, 1500 polítics palestins porten des del passat 17  d’Abril en vaga de fam indefinida, sent la major protesta registrada en la història de la Palestina ocupada, per a reclamar els seus drets.
Aquesta vaga es produeix després d’una sèrie de vagues individuals i parcials, motivades per la negativa de les autoritats israelianes per alleujar les condicions de vida de les persones palestines empresonades, privades dels més elementals drets humans i l'ampliació de la política dels segrestos col·lectius i detencions administratives.
La situació de precarietat que pateixen els presos polítics palestins en les presons israelianes és denunciada per Amnistia Internacional (AI) i per organitzacions de drets humans israelianes com BreakingTheSilence (BTS). 
El líder i diputat Marwan Barghouti, membre del Comité Central de Al Fatah, que lidera aquesta vaga, ha escrit la carta que vos adjuntem en aquest correu, dirigida als que com ell, encara que en condicions molt més favorables, representen a la ciutadania. Una carta dirigida a vostés, els nostres representants del poble valencià.
Des de BDS País Valencià ens unim a la demanda de Barghouti i els demanem que des de la seua condició de representants de la ciutadania, que advoca pel respecte als Drets Humans, mostren el seu suport i solidaritat amb les demandes de la vaga dels presoners, mitjançant el suport dels seus ajuntaments (nota de premsa, comunitat de suport, moció d’urgència com el model que s’adjunta...) i realitzen tot el possible per ajudar a guanyar aquesta batalla humanitària i justa.

Carta de Marwan Barghouti
Havent passat els 15 últims anys en una presó israeliana, he sigut alhora testimoni i víctima del sistema il·legal israelià de detencions col·lectives arbitràries i de maltractaments als presos palestins. Després d'haver esgotat totes les altres opcions, he decidit que l'única opció per a resistir a aqueixos maltractaments era posar-me en vaga de fam.
Uns 1000 presos palestins han decidit participar en aquesta vaga de fam, que comença avui, la jornada que celebrem ací com el Dia dels Presos. Fer vaga de fam és la forma més pacífica de resistència que existeix. Fa patir únicament als qui participen en ella i als qui els són volguts, amb l'esperança que el seu estómac buit i el seu sacrifici ajudaran al fet que el missatge trobe un ressò més enllà dels límits de la seua ombrívola cel·la.
Decennis d'experiència han provat que l'inhumà sistema israelià d'ocupació colonial i militar té per objectiu trencar el coratge dels presos i de la nació a la qual pertanyen, infligint sofriments al seu cos, separant-los de la seua família i de la seua societat, fent ús de mesures humiliants per a obligar-los a sotmetre's. Malgrat tal tracte, no ens sotmetrem
Israel, la potencia ocupant, ha violat el dret internacional de múltiples maneres des de fa prop de 70 anys, i ha gaudit no obstant açò de la impunitat pels seus actes. Ha perpetrat greus violacions de les Convencions de Ginebra en contra dels palestins; els presos, entre els quals hi ha homes, dones i xiquets no constitueixen una excepció.
No tenia mes que 15 anys quan vaig ser detingut per primera vegada. Tenia a penes 18 quan un interrogador israelià em va forçar a separar les cames, quan estava en peus i nu en la sala d'interrogatoris, abans de colpejar-me en els genitals. Em vaig desmaiar del dolor i la caiguda m'ha deixat en el front una cicatriu per a la resta de la meua vida. Elinterrogador es burle després de mi, dient que no procrearé mai perquè gent com jo no donen vida més que a terroristes i assassins.
Alguns anys més tard em vaig trobar de nou en una presó israeliana, realitzant una vaga de fam, quan va nàixer el meu primer fill. En lloc dels caramels que repartim habitualment per a celebrar tals notícies, vaig repartir sal als altres presos. Quan va tenir a penes 18 anys, va anar al seu torn detingut i va passar quatre anys en les presons israelianes.
El major dels meus quatre fills és ara un home de 31 anys. No obstant açò, seguisc ací, prosseguint aquest combat per la llibertat al mateix temps que milers de presos, milions de palestins i amb el suport de moltíssimes persones a tot el món. L'arrogància de l'ocupant, de l'opressor i dels seus partidaris els fa sords a aquesta senzilla veritat: les nostres cadenes seran trencades abans que el siguem nosaltres, perquè està en la naturalesa humana respondre a la demanda de llibertat qualsevol que siga el seu preu.
Israel ha construït quasi totes les seues presons a Israel més que en els territoris ocupats. Actuant així, il·legalment i per la força ha transferit civils palestins en captivitat i ha utilitzat aquesta situació per a restringir les visites de les famílies i per a infligir sofriments als presoners amb llargs viatges en condicions doloroses. Ha transformat drets fonamentals que han de ser garantits en aplicació del dret internacional -fins i tot alguns obtinguts amb gran esforç per les vagues de fam precedents- en privilegis que el seu servei penitenciari decideix concedir-nos o retirar-nos.
Els presoners i els detinguts palestins han patit tortures, tractes inhumans i degradants, negligències mèdiques. Alguns han sigut assassinats mentre estaven detinguts. Segons l'últim balanç del Club de Presos Palestins, al voltant de 200 presos palestins han mort des de 1967 a causa de tals actes. Els presos palestins i les seues famílies segueixen sent també un objectiu prioritari de la política israeliana d'imposició de càstigs col·lectius.
Mitjançant la nostra vaga de fam, intentem posar fi a tals maltractaments.
En el curs dels cinc decennis passats, segons l'associació Addameer de defensa dels drets humans, més de 800 000 palestins han sigut empresonats o detinguts a Israel -és a dir, l'equivalent al 40% de la població masculina dels Territoris palestins. Avui, al voltant de 6 500 d'ells segueixen empresonats. Alguns d'ells tenen la lúgubre distinció de posseir els rècords mundials de més llargs períodes de detenció de presos polítics. Amb prou faenes hi ha famílies en Palestina que no hagen suportat sofriments provocats per l'empresonament d'un o varis dels seus membres.
Com adonar d'aquest increïble estat de coses?
Israel ha creat un doble règim jurídic, una forma d'apartheid judicial, que assegura una cuasi impunitat als israelians que cometen crims contra els palestins, alhora que criminalitza la presència i la resistència palestines. Els tribunals d'Israel són una paròdia de justícia, i són clarament instruments de l'ocupació colonial i militar. Segons el Departament d'Estat, la taxa de condemnes dels palestins davant els tribunals militars és de quasi el 90%.
Entre els centenars de milers de palestins que Israel ha empresonat hi ha xiquets, dones, parlamentaris, activistes, periodistes, defensors dels drets humans, universitaris, personalitats polítiques, militants, paseantes, membres de la família dels presos. I tot açò amb un sol objectiu: enterrar les aspiracions legítimes d'una nació sencera.
En lloc d'açò, no obstant açò, les presons d'Israel s'han convertit en el bressol d'un moviment durador per l'autodeterminació palestina. Aquesta nova vaga de fam demostrarà una vegada més que el moviment dels presoners és la brúixola que guia el nostre combat, el combat per la Llibertat i la Dignitat, nom que hem triat per a aquesta nova etapa en la nostra llarga marxa cap a la llibertat.
Israel ha intentat marcar-nos a foc a tots nosaltres com a terroristes per a legitimar les seues violacions del dret, entre les quals estan les detencions col·lectives arbitràries, les tortures, les mesures punitives i les restriccions rigoroses. En la voluntat israeliana de minar la lluita palestina per la llibertat, un tribunal israelià em va condemnar a cinc penes de presó a perpetuïtat i a 40 anys de presó en un procés transformat en espectacle polític que va ser denunciat pels observadors internacionals.
Israel no és la primera potencia ocupant o colonial que recorre a tals expedients. Tot moviment d'alliberament nacional en la història pot recordar pràctiques anàlogues. Per açò són tantes les persones que han lluitat contra l'opressió, el colonialisme i l'apartheid que estan al nostre costat. La Campanya Internacional per a l'Alliberament de Marwan Barghouthi i de tots els presos palestins, que la figura emblemàtica de la lluita antiapartheid, Ahmed Kathrada, i la meua esposa, Fadwa, van llançar en 2013 des de l'antiga cel·la de Nelson Mandela en l'illa de Robben Island ha gaudit del suport de vuit laureados del Premi Nobel de la Pau, de 120 governs i de centenars de dirigents, parlamentaris, artistes i universitaris del món sencer.
La seua solidaritat revela el fracàs moral i polític d'Israel. Els drets no són conferits per un opressor. La llibertat i la dignitat són drets universals inherents a la humanitat, dels quals han de gaudir totes les nacions i a tots els éssers humans. Els palestins no seran excepció. Solament el fet de posar fi a l'ocupació posarà fina a aquesta injustícia i marcarà el naixement de la pau.
Carta publicada al New York el 18/04/2017

12 de maig 2017

UNA SOLUCIÓ SENZILLA PER A LES OBRES DEL CARRER LA BARCA / MITJA GALTA


Amb ànim de col·laborar i aportar solucions, com hem fet sempre,  després del debat  al ple de l’Ajuntament, hem parlat amb els tècnics municipals i els hem explicat una solució que permet continuar les  obre iniciades i paralitzades.



En resum, es tractaria de desplaçar la línia soterrada de 20 KV  de la vorera de la  part del sol a la vorera de l’ombra, deixant  la que ja hi ha a la vorera de la part del sol abandonada. Així es podrien continuar  i acabar les obres que hi ha iniciades a la part del sol, i més tard, coincidint amb les obres d'Iberdrola, acabar les  obres de mobilitat de la part de l’ombra La Barca/Mitja Galta/ Carrer la Mar.

Segur que com te per costum,  Iberdrola posarà pegues, com per exemple que te que recuperar el cablejat vell. La solució es fàcil; el permís  d’obra el dona l’Ajuntament.

26 d’abril 2017

FILLS DEL SILENCI. L'IMPACTE DEL FRANQUISME EN LA SOCIETAT VALENCIANA



DIVENDRES 28 A LES 20H CASA DE LA CULTURA DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA

PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL:
 FILLS DEL SILENCI.
PATROCINAT PER LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

PRESENTARÀ L'ACTE ROSA PÉREZ GARIJO. DIPUTADA DE MEMÒRIA HISTÒRICA. MILITANT D'EUPV


AMB L'ACTUACIÓ DEL CANTAUTOR  VALLDIGNENC 
QUIM SANZ