El Sistema Públic de Pensions constitueix la política
pública amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats (el
46%).
Les polítiques neoliberals dutes a terme per els
diferents governs i en la actualitat el govern
del PP representen una seriosa amenaça per al sistema públic de
pensions. Amb les seues polítiques d’ocupació el Govern de Rajoy ha posat en
perill la sostenibilitat econòmica de les pensions. Amb aquestes polítiques el PP està preparant el
camí per als Fons de Pensions privats, en detriment del Sistema Públic de
Seguretat Social. El principal objectiu es per tant la privatització de les
pensions.
El PP està laminant el Sistema Públic de Pensions
sotmetent a un espoli permanent al Fons de Reserva de la Seguretat Social.
El dèficit ha sigut compensat per retirades massives del
Fons de Reserva que, de comptar amb 66.815 milions d’euros a finals del 2011,
se situa, actualment, en 8.095 milions d’euros, i que si no s’ha esgotat
totalment ha sigut com a conseqüència del préstec de 10.192 milions d’euros de
l'Estat a la Seguretat Social contingut en la Llei de Pressupostos Generals de
l'Estat de 2017. A això cal afegir les quantitats retirades del Fons de Mútues,
per import de 8.621 milions d’euros en aquestos anys. En definitiva, s’han
necessitat fons per import de 93.251 milions d’euros addicionals a les
cotitzacions per a poder fer front al pagament de les pensions en el període
2012 - 2017. L’any 2018 ha començat en la mateixa línia i el PP, en compte de
plantejar mesures serioses en el marc del Pacte de Toledo i el Diàleg Social,
ha decidit continuar endeutant a la Seguretat Social amb un crèdit de 15.000
milions d’euros.
Considerem
que el dret a les pensions i l’accés al Sistema de Seguretat Social ha de
considerar-se un dret constitucional i ser incorporat com a tal en la reforma
de la Carta Magna que proposem.
Plantegem mesures destinades a garantir el futur del
Sistema Públic de Pensions: recuperant el Pacte de Toledo i el diàleg social;
aprovant un nou Estatut dels Treballadors que promoga drets laboral i ocupació
de qualitat; i establint una font complementària de finançament de les pensions
a càrrec dels PGE, com en la majoria dels països del nostre entorn.
El sistema de seguretat social es un sistema de
solidaritat ,el que pagues es per a tots.
Per tot això, elS Grups Municipals d’EUPV-AC, Compromís i Socialista aproven els següents punts:
1.
Tornar al consens de 2011 derogant tots els canvis legals
introduïts al llarg de la legislatura 2011-2015: la regulació de la jubilació
anticipada del RDL 5/2013 i, de forma íntegra, la Llei 23/2013, reguladora del
Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de Revaloració del Sistema de Pensions de
la Seguretat Social.
2.
Garantir el poder adquisitiu de les pensions, recuperant
l’actualització de les mateixes conforme al IPC.
3.
Eliminar el factor de sostenibilitat establert pel PP en
la Llei 23/2013, que reduirà les pensions de jubilació en funció de l’esperança
de vida de la cohort corresponent a partir de l'1 de gener del 2019.
4.
Racionalitzar les despeses del sistema, desplaçant als
Pressupostos Generals de l'Estat 2018 aquells que no corresponen a prestacions,
com les següents despeses entre altres:
a) Les mesures de
foment de l’ocupació (reduccions de quotes, tarifes planes, etc). Si es considera
necessari mantindre alguna, hauria de ser per la via de bonificacions i a
càrrec dels PGE.
b) Les despeses de
gestió de les entitats Administratives de la Seguretat Social, igual que es fa
amb la resta d’organismes públics.
5.
Incrementar els ingressos del sistema:
a)
Complementant el finançament de la Seguretat Social,
entre altres mesures, amb ingressos procedents d’impostos destinats anualment a
completar els ingressos per cotitzacions fins que estos es tornen a equilibrar
dins del sistema, com per exemple nous impostos extraordinaris a la banca i a
les transaccions financeres. Pensem que si tota la societat espanyola ha
contribuït al rescat de les entitats financeres, este impost ha de servir per a
contribuir al rescat del sistema públic de pensions.
b)
Intensificant la lluita contra l’ocupació irregular i el
frau a la Seguretat Social.
6.
Millorar la naturalesa protectora del sistema
modernitzant la gestió del Fons de Reserva a través d’una millora de la seua
regulació, recuperant l’establiment de límits a la disposició de fons amb
caràcter anual.
7.
Adoptar mesures específiques per a anar eliminant
progressivament la bretxa pròxima al 40% existent entre la quantia de les
pensions dels homes i de les dones (dèficit de gènere):
a)
Aprovació d’una Llei d'Igualtat Laboral a fi d’eliminar
la bretxa salarial, i per tant de cotitzacions, que acaba derivant en pensions
més baixes.
b)
Recuperar la iniciativa legislativa socialista, inclosa
en la Llei 27/2011 d’incrementar la pensió de viudetat per a majors de 65 anys
que no reben una altra pensió pública fins a aconseguir el 60% de la base
reguladora, mesura que afecta de manera majoritària a les dones.
8.
Introduir en el Pacte de Toledo, un nou principi de
“reequilibri pressupostari”, un concepte que implica una busca constant de
racionalització de despeses i d’ajust d’ingressos cada any, i que tindrà
efectes en el mitjà termini i fins a finals dels anys 40 del segle XXI.
9.
Segon la directiva de la Unió Europea , les pensions no
son un rendiment del treball i durant tota la vida laboral dels pensionistes ja
van ser sotmeses al IRPF . Per tot això no es deu aplicar aquest impost a les
pensions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada