Eduardo
Bononad Sala,
regidor
del Grup Municipal d’Esquerra Unida en l’Ajuntament de Tavernes
de la Valldigna
a l’empar d’allò disposat en el Reglament d’Organització,
Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, presenta per a
la seua aprovació la següent MOCIÓ
PER A L’APLICACIÓ DE
POLÍTIQUES REALS DE RECOLZAMENT A REFUGIATS.
EXPOSICIÓ
DE MOTIUS
En
el present any 2015 més de 350.000 persones refugiades han fugit de
la pobresa i la guerra en els seus països d’origen i han creuat el
Mediterrani per arribar a Europa. Durant eixa travessia més de 2.500
persones han mort d’acord les dades oficials publicades per
l’Agència de l’ONU per als refugiats. El salvament i trasllat a
port dels immigrants ha generat un debat en
la UE sobre el repartiment i l’acollida, posant en qüestió la
solidaritat comunitària i l’eficàcia de la política comú
d’immigració.
La
falta de control dels bàndols enfrontats en Líbia sobre les seues
fronteres ha convertit la seua costa en el principal punt d’eixida
de la immigració cap a Itàlia, una immigració en la que es
combinen, per un costat, els fluixos migratoris motivats per raons
econòmiques, i per un altre, els refugiats que fugen de guerres
civils, dictadures sagnants i altres conflictes violents en Síria,
Eritrea, l’anomenat Estat Islàmic, Malí i altres països africans
o d’Orient Pròxim. L’Agència de Nacions Unides per als
Refugiats (ACNUR) estima que aquestos conflictes han provocat en 2014
una xifra rècord de 59 milions de refugiats i desplaçats interns,
superant per primera vegada les xifres de la Segona Guerra Mundial.
El
Mediterrani s’ha convertit en la frontera migratòria més desigual
del món, amb una diferència de renda per càpita entre les seves
dues ribes molt més gran que la que separa els dos països de
l'altra gran frontera migratòria mundial, EEUU i Mèxic. La renda
per càpita d’EEUU equival a 3,4 vegades la de Mèxic, però la
renda per càpita espanyola equival a sis vegades la marroquí, i la
italiana suposa cinc vegades l’egípcia.
En
las últimes setmanes hem vist com les illes gregues i la frontera
terrestre oriental de l’espai Schengen (Hongria, amb un fluix que
ve des de Sèrbia) estan vivint un augment considerable de les
arribades.
Les
normes europees, conjuntes o dels Estats membres, diferencien
clarament entre asilats/refugiats i immigrants econòmics. Mentre en
el cas dels primers prima l’enfocament humanitari i tenen dret a
rebre un permís de residència si es demostra que ells i els països
dels que procedeixen compleixen certes condicions, en el cas dels
immigrants econòmics la lògica que domina les decisions dels Estats
és l'econòmica relacionada amb el mercat de treball.
Aquest
estiu ha estat un dels més terribles i deshumanitzats que recordem.
Molts han estat els motius per aquest qualificatiu, però sense dubte
les imatges i les notícies amb les que estem convivint i convertint
en quotidià, són les més vergonyoses amb les que les anomenades
democràcies occidentals, ens vam quedar en mers miratges.
Exigim
de les nostres institucions europees i nacionals, que són els
competents en matèria d'immigració, que emprenguen el debat
d'aquest problema per abordar de forma real el drama que estan vivint
centenars de milers de persones que intenten arribar a Europa per la
Mediterrània jugant-se
la vida . Ni el Parlament Europeu ni el nostre poden seguir de
vacances i callats mentre el drama a la Mediterrània augmenta dia
rere dia.
La
cruel realitat és que estem davant la major crisi humanitària dels
últims 50 anys a Europa. La situació és d'autèntica emergència i
la Unió Europea no pot mirar cap a un altre costat davant les
persones que fugen de guerres provocades o encoratjades per la pròpia
Unió i per la seva branca militar, l'OTAN, a l'Iraq, Síria o Líbia.
Tenim
el deure de treballar també a nivell local per donar solucions a
aquest problema, ajuntaments com els de Barcelona, Sant Feliu de
Llobregat, Sabadell i València han manifestat la seua voluntat de
participar en una xarxa de ciutats-refugi que acullen a les persones
refugiades que intenten arribar a Europa posant en greu perill les
seves vides.
Hem
d’impulsar l’acollida d’aquestes persones no sols com exigència
de la seua dignitat sinó en memòria dels milers de refugiats que el
nostre país expulsà a arrel de la Guerra Civil.
Davant
aquesta situació de crisi humanitària i per evitar que el paper del
nostre país quede relegat a ser un dels participants en aquest
disbarat humanitari en què s'estan regatejant xifres de persones amb
el discurs de "efecte crida", quan en realitat és un
efecte sortida, aquest grup municipal porta al ple aquesta moció per
arribar als següents ACORDS:
PRIMER:
l’Ajuntament de Tavernes,declara
la seua disposició a ajudar i acollir com ciutat refugi a les
persones que fugen de la guerra i la persecució en els seus països
i sol·liciten asil en la Unió Europea i per això adoptarà les
següents mesures:
-
Creació d’un grup de treball entre els serveis socials municipals, CEAR España, Creu Roja i altres organitzacions locals que treballen amb persones refugiades per definir les mesures a adoptar des de l’Ajuntament, per poder acollir a persones refugiades en el municipi.
-
Preparar una relació de possibles llocs d’acollida, preferentment de propietat municipal.
-
Habilitar una partida econòmica per a les actuacions municipals a adoptar així com per col·laborar amb les organitzacions que treballen en l’acollida a persones refugiades.
SEGON:
L’Ajuntament de Tavernes,
d’acord amb la proposta de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al
Refugiat) exigeix a la Unió Europea i als Estats membre,
especialment al Govern d’Espanya, que posen en marxa amb caràcter
urgent les següents mesures:
-
Desenvolupar una nova política d’asil i migració europea en la que es prioritze a les persones i els drets humans.
-
Posar en marxa una operació de rescat i salvament eficaç que conte amb els mitjans i l’abast necessaris, complint amb el deure de socorro, amb la finalitat d’evitar més morts en el Mediterrani.
-
Habilitar vies legals i segures que garanteixin l’accés al dret d’asil a les persones refugiades evitant que hagen d’emprendre travessies mortals per obtindré protecció en un país segur. Per això és necessari:
-
Reforçar els programes de reubicació en coherència amb el nombre de refugiats existent, assumint un repartiment equitatiu i solidari entre tots els estats
-
Garantir la possibilitat de demanar asil a ambaixades i consolats als països d'origen i trànsit
-
Activar polítiques de concessió de visats humanitaris
-
Eliminar l'exigència del visat de trànsit per a aquelles persones que procedeixen de països en conflicte
-
Fer realitat la Directiva Europea de Protecció Temporal activant el mecanisme contemplat per fer front a emergències humanitàries
-
Abordar les causes que provoquen els desplaçaments forçats
-
Proposar i posar en marxa nous mecanismes no militaritzats de gestió dels fluxos migratoris a Europa, i per tant en Espanya.
TERCER:
Comunicar el present acord a la ciutadania del municipi, a CEAR, al
Govern d'Espanya, a tots els grups parlamentaris del Congrés de
Diputats i a la Comissió Europea.
EnTavernes
de la Valldigna ,
a 4 de setembre de 2015
Signat:
Eduardo
Bononad Sala
Regidor/a
Portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Unida- Acord
Ciutadà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada