Entre tot el que
he llegit a propòsit de l’accident de tren a Santiago, el que millor apunta en
la direcció que caldria aprofundir és l’article de José Antonio Martín Pallín
en El País del 31 de juliol.
Diu:
“…..
Una vez
que se optó por la curva cerrada, los técnicos serían conscientes de que había
que agotar, al máximo, todas las posibles medidas de seguridad para que la
brusca e inusual reducción de velocidad estuviese controlada y a salvo de
cualquier fallo humano. Existen sistemas de seguridad que no hubieran permitido
que el tren entrase a gran velocidad en una curva tan extremadamente peligrosa.
Las decisiones
sobre el trazado y las medidas de seguridad se tomaron en un momento concreto y
en un escenario determinado. Su contenido se encuentra en los expedientes
administrativos en los que se recogen las deliberaciones de los técnicos. Es
imprescindible conocer los argumentos de los asistentes para determinar quién
fue la persona u organismo que tomó la decisión de ejecutar el trágico trazado
actual (jo diría més bé
“que tomó la decisión de no establecer las medidas de seguridad necesarias para
este trazado”).
A partir de
estos datos se deben incorporar a la investigación todos los informes y
advertencias vertidas sobre las medidas de seguridad excepcionales que
deberían adoptarse ante una curva tan extravagante como peligrosa.
Estos
personajes no pueden quedar en un segundo plano escudándose en una mala
práctica del maquinista. Es casi seguro que la hubo, pero también comparten
responsabilidad aquellos que no pusieron en funcionamiento todas las medidas
necesarias, incluso más allá de los protocolos rutinarios, para evitar o paliar
en lo posible las consecuencias de un descuido humano que nunca es descartable.
….”
Varies reflexions
tècniques a propòsit de la seguretat :
·
Mai
és pot dir que el risc de pendre una curva a excesiva velocitat s’elimina amb
una bona pràctica de reducció de velocitat per part del maquinista. El verdader
risc es “que un tren prenga una curva amb excesiva velocitat perque el
maquinista no ha reduit la velocitat pel motiu que siga: distracció, esvaïment”
·
“Informes”. L’informe més important és el denominat
“Evaluación de riesgos”. En un fitxer adjunt vos adjunte com es fa un Anàlisi
de Seguretat Ferroviaria. En la matriu d’evaluació i acceptació de riscos és
evident que el nivell de gravetat de l’accident de Santiago és
“Catastròfic”. I la frequência? Jo diría que està entre “Ocasional” i “Remoto”.
Si és “Ocasional” cal eliminar el risc; no val cap altra decisió. Si és
“Remoto” sols pot acceptar-se si la reducció del risc es impracticable i
amb l’acord de l’Autoritat Ferroviaria. Era impracticable la reducció del risc?
NO, perquè hi havia un sistema ERTMS que, no se sap perquè, es va decidir
instal.lar tan sols fins 4 km abans de l’accident? Qui va pendre esta decisió i
perquè? Esta es la clau. (La concesió de la “Autorización de Seguridad” a una
infraestructura ferroviaria és competència de la Dirección General de Ferrocarriles
del Ministerio de Fomento, que és, a més a més, la “Autoridad de Seguridad” a
nivell nacional)
·
“Advertencias”. Al final del procés d’anàlisi de
seguretat es fa una llista de riscos que no s’han pogut eliminar. Es el que
s’anomena “Riesgos exportados”. Estos riscos deuran minimitzar-se mitjançant
altre tipus d’accions que deuràn realizar-se en la fase d’operació i
manteniment del sistema. Son mesures de tipus reglamentari o que imposen uns
controls especials de manteniment. El document de “Riesgos exportados” deu
estar obligatoriament en el Dossier de Seguretat per a obtindre la
“Autorización de Seguridad”.
Altres reflexions
polítiques:
·
En El
País del dia 5 d’agost hi ha el següent titolar “El PSOE rechaza exigir
responsabilidades políticas por la tragedia de Santiago” Jo em pregunte: “I
perqué el PSOE si que les demana en l’accident de Metro València” No serà
perquè les responsabilitats de tot allò que he comentat abans corresponen
a l’etapa on ells eren els responsables del Ministerio de Fomento i d’Adif? Es
terrible només pensar-ho, però cal una explicació.
·
En El
País del 6 d’agost un altre titolar “El PSOE propone una agencia de seguridad
ferroviaria” Perquè en Espanya tenim que estar sempre inventant la pólvora?
Quan hi ha un organisme que no funciona, doncs en creem un altre….que tampoc
funciona, però coloquem a uns quants més. Hi ha uns organismes clarament
definits en la reglamentació europea sobre el particular, i transcrita a
l’ordenament jurídic español. Perquè no exigim que funcione com cal? I si no
funciona….responsabilitat civil i penal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada