INFORME AL CONSELL POLITIC NACIONAL D'EUPV 14 09 2012

El Govern del PP de Mariano Rajoy continua encabotat en les polítiques recessives de retallades que ens estan portant a la ruïna, al marge dels seus compromisos electorals però aplicant estrictament la seua ideologia neoliberal i les ordes del capital financer europeu que representen Angela Merkel i el BCE. Com si estiguera emulant un exercici de circ del “més reaccionari encara”, continua desmuntant la sanitat i l'educació públiques: la implantació de repagament farmacèutic i exclusió d'immigrants, l'increment de matrícules universitàries i acomiadament de professorat interí, són mesures que vénen a sumar-se a les retallades anteriors, alhora que se suspén en la pràctica l'aplicació de la Llei de Dependència, es realitza una pujada indiscriminada de l'IVA que afecta inclús material escolar i productes culturals, i s'incrementen les traves burocràtiques als perceptors dels 400 euros.

En l'aplicació d'estos retalls s'està aniquilant l'autonomia de les comunitats autònomes, sotmeses a un estrangulament financer al servici de la reducció del dèficit. El mecanisme utilitzat per a atacar el projecte autonòmic dissenyat en els Estatuts d'Autonomia són els “Planes d'Ajust” que s'exigixen per a poder accedir a les ajudes: “Pla economicofinancer” i “Pla de reequilibri”, i posteriorment, el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), pels condicionants que comporten, que obliguen al compliment estricte del dèficit (1,5 en 2012 i 0,7 en 2013), quan no, en la pràctica, i en concret, el FLA, al pagament de deute amb entitats financeres abans que per a despesa social o inversió pública que permeta dinamitzar l'economia.

La manifestació de l'11 de setembre en Catalunya, que va unir reivindicacions d'independència i contra les retallades, mostra fins a quin punt la política insolidària i centralista del Govern del PP, desmuntant tant l'Estat de les Autonomies com l'Estat Social de Dret que contemplava la Constitució de 1978, està tenint un efecte disgregador de l'Estat Espanyol. La unitat dels pobles d'Espanya, que nosaltres propugnem, requereix avançar per la via de la República Federal solidària amb un capgirament radical de les polítiques nacionals i socials.

Tot un atemptat a l'autogovern i al Titol VIII de la Constitució afavorit per la desfiscalització practicada en anys anteriors pels Governs del PP i del PSOE i la pèrdua dels instruments financers amb què han vingut comptant els governs autonòmics, les Caixes, per a finançar la seua activitat.

Una cosa és l'ajuda financera que el govern ha de prestar a les CC.AA (no cal oblidar que Estat és Administració Central, autonòmica i Local) que hauria d'assegurar la seua liquiditat en millors condicions que el mercat, i una altra és que s'intente aprofitar les dificultats per a imposar condicions polítiques i de gestió econòmica que no es corresponen amb el programa del Govern en el marc de les competències pròpies de les CC.AA. Tot això correspon a un objectiu polític, el de la recentralització, que tota IU combat.

EUPV exigix un autèntic fons de liquiditat per a les CCAA, la modificació del FLA perquè siga un verdader instrument que permeta incentivar l'economia, pagar els servicis públics i el tercer sector.

El PP, també en el marc de les seues “reformes” va anunciar al principis d'estiu la proposta de reduir el 30% del nombre de regidors modificant la Llei Electoral, la LOREG, per a posar-se en marxa a partir de 2015. Des d'EUPV ens oposem a esta mesura perquè això significarà reduir la democràcia, perjudicarà els grups minoritaris i reforçarà el bipartidisme.

Es tracta d'un atac sense precedent a la pluralitat local, que no suposarà un estalvi econòmic, com argumenten, ja que la majoria dels càrrecs públics locals no perceben retribució per la seua dedicació. El que s'ha de fer és reglamentar els salaris i eliminar els privilegis, tal com va plantejar IU en una proposta aprovada per unanimitat en el Congrés. El discurs del PP és caciquil i recorda  altres temps en què només els rics podien dedicar-se a la política.

Cal assenyalar que l'aplicació d'estes polítiques ha tingut una resposta clara, no sols de rebuig social i mobilitzacions, sinó, inclús, en els mateixos votants del PP, com s'ha vist en les últimes enquestes, i de rebuig, inclús de dirigents i càrrecs públics d'eixe partit. S'ha frenat la pujada de l'IVA de determinats productes en alguna CCAA, una part important del personal sanitari s'ha mostrat fidel als seus compromisos hipocràtics i la reforma de la Llei de Règim Local ha quedat aparcada.

Una reforma, que pot tornar a activar-se en qualsevol moment, que pretén eliminar les mancomunitats i les entitats locals menors, que les diputacions assumisquen servicis d'ajuntaments menors de 20.000 habitants, i que eliminaria competències compartides com a educació, sanitat, vivenda,… dels ajuntaments.

Amb l'eliminació de competències el que es fa és buidar de contingut polític als ajuntaments, reduint la seua capacitat per a gestionar polítiques socials i la deixa exclusivament amb competències de manteniment. EUPV es mantindrà vigilant contra tot atemptat a l'autonomia local i recordem que des de fa molts anys venim reclamant una modificació de la Llei de Règim Local que considerem obsoleta. Demanem ajuntaments amb més competències i un finançament just, qüestió que tampoc va resoldre el Govern de Zapatero com bé li va exigir IU.

El resultat d'estes polítiques de retallada i desinversió pública amb la justificació del compliment del dèficit, ha sigut el continuat increment de la desocupació, arribant a més de 2'5 milions de parats sense protecció, i una reducció del 3'9% dels salaris en el segon trimestre mentres els beneficis empresarials han augmentat un 3'4%. Les retallades en protecció dels boscos han afavorit també que s'hagen cremat més de 160000 ha, i ixen d'Espanya quasi 220.000 milions d'euros en el marc d'una fracassada amnistia fiscal i de la tolerància cap al frau fiscal, que desmoralitzen als que complixen les seues obligacions fiscals.

El segrest de la democràcia, posant les institucions al servici del capital financer, ha arribat a nivells escandalosos, quan l'Estat ha assumit amb el seu aval la responsabilitat del rescat europeu dels bancs espanyols, rescat destinat a pagar els seus deutes amb la banca alemanya, i creant finalment, després d'haver-ho negat moltes vegades, un “banc roín”, en el marc d'una nova reforma financera. D'esta manera se socialitzen les pèrdues dels bancs provocades per l'esclat de la bambolla immobiliària: Per als bancs tots els diners que faça falta, mentres es nega per a les persones, les famílies i els servicis públics.

Tot això, en completa sintonia amb el BCE, que després de donar barra lliure per als préstecs als bancs sense condicions, anuncia ara la compra directa de bons públics en el mercat secundari que ja estaven en mans dels bancs, condicionant eixa compra a què els estats ho sol·liciten i assumisquen mes retalls. I tot això sense que s'injecte liquiditat directament als mateixos. L'anunciat rescat integral de l'Estat Espanyol aprofundirà en este camí. I a tot això hem d'oposar-nos des de la mobilització i les iniciatives institucionals, exigint el rescat de les persones i els servicis públics i no dels bancs.

Però les polítiques reaccionàries del Govern no s'esgoten en el terreny econòmic, sinó que pretenen aconseguir als drets cívics i polítics, com la retallada del dret a l'avortament, d'opinió –FACUA- i les llibertats democràtiques, arribant a equiparar la desobediència civil pacífica amb el terrorisme. Este tarannà autoritari s'ha mostrat també amb la intervenció directa del ministre de l'Interior contra les accions simbòliques del SAT que denunciaven la penúria social. Estes polítiques repressives pretenen desactivar la creixent mobilització social contra les seues polítiques antisocials.

EUPV i el conjunt de IU donen el seu ple suport a la mobilització social, que tindrà un fita important en la Marxa a Madrid convocada demà 15 de setembre per la reunió de la Cimera Social, àmbit de confluència, al voltant dels sindicats majoritaris, d'un ampli palmito d'entitats socials heterogènies i en el també participaran altres sindicats, units en el seu rebuig de les retalaldes socials, rebuig que previsiblement portaran a noves mobilitzacions ciutadanes generals que comptaran també amb el nostre suport, suport que donem també a la resta de mobilitzacions dirigides a la defensa dels servicis públics i al rescat de la democràcia, com les que es produïxen per part dels treballadors i treballadores del sector públic i del moviment 15M.  Igualment, saludem el trebal dels compañas d’IU per situar la convocatòria del 25S en el marc de la defensa de la soberania popular que ha de representar el Congrés, esperant que finalment la convocatòria que es faça pública per eixe dia puga concitar a qui defensen la democràcia, la transparència i la participació en la vida pública.

Vam ser els primers a denunciar la falta de legitimitat democràtica de les retallades socials i de les eventuals condicions del rescat empresos pel Govern de Rajoy, al marge dels compromisos electorals de novembre del 2011, i reclamem una consulta popular, amb un Referèndum que torne a la ciutadania la capacitat de decisió.

Des de la nostra crida a la Rebel·lió Democràtica i el compromís de continuar articulant la resposta des dels carrers, les places i les institucions per a parar les mesures que pretenen fer-nos retrocedir 50 anys, subratllem la nostra solidaritat amb els companys i companyes d'Euskadi i de Galícia, amb el nostre ple suport a les candidatures d'Ezker Anitza i d'Esquerda Unida-Anova: A Alternativa Galega i la nostra esperança que continuen el camí recorregut a Andalusia i Astúries per la superació del bipartidisme de les retallades. Les seues victòries seran també les nostres.

Com també serà la nostra, en el terreny internacional, l'esperada victòria de Hugo Chávez a Veneçuela. Perquè la lluita contra les polítiques neoliberals i imperialistes del sistema capitalista es desenrotllen de cap a cap del món.

En el marc d'una Llatinoamèrica -que ha deixat de ser el pati de darrere de l'imperialisme nord-americà, però on este continua actuant- compartim la denúncia del colp institucional a Lugo a Paraguai, l'esperança en el procés de pau obert a Colòmbia entre el govern i les FARC i l'exigència de l'alliberament dels antiterroristes cubans que porten 14 anys empresonats en territori nord-americà.

Reafirmem el nostre suport al poble sahrauí que lluita pel seu dret a l'autodeterminació i contra la repressió de la monarquia marroquina. I en una Àsia recorreguda per guerres impulsades pels poders internacionals reiterem l'exigència de l'eixida immediata d'Afganistan de totes les tropes estrangeres, cridem a un cessament bilateral de la violència a Síria amb una eixida dialogada del conflicte, sense intervencions estrangeres ni subministrament d'armes, ens oposem a les amenaces a Iran amb l'excusa nuclear que és especialment sagnant en quant que ignora la realitat de l'armament nuclear israelià, i reiterem el nostre suport al poble palestí contra l'ocupació del seu territori.

Al País Valencià també ha sigut l'estiu de la intervenció. La dramàtica situació financera de la Generalitat ha abocat al Consell a ser el primer a demanar l'ajuda del Fons de Liquiditat Autonòmica a finals de juliol per una quantitat que se situarà entre 3.500 i 4.500 milions €. A pesar de les contínues declaracions dels responsables del PP en el sentit que esta ajuda no exigirà retallades addicionals, pareix evident que, ben al contrari, suposaran un enduriment encara major del pressupost. L'espiral sense fi (retallades pressupostaris, contracció econòmica, disminució dels ingressos fiscals, endeutament, retallades…...) s'ha apoderat també de l'economia valenciana i els nivells de desocupació seguixen altíssims, encapçalant el rànquing de l'Estat amb un increment a l'agost de l'1,3 % i aconseguint la xifra de 572.000 desocupats segons l'INEM. Una xifra que es veurà enxiquida quan conegam les estimacions de l'AU del tercer trimestre.

La desocupació es veu agreujada amb les polítiques de disminució (reestructuració ens diuen eufemísticament) del sector públic. A l'acomiadament de professorat interí en educació, emparats en les noves mesures d'augment d'hores lectiva del professorat i de ràtios imposades per la Contrareforma educativa franquista que dirigix el ministre Wert, van afegint-se els treballadors dels diferents EROs de les empreses públiques. L'IVVSA va ser el primer, però darrere ja va RTVV (quasi 1.300 acomiadaments) de la mà de la seua privatització, VAERSA (en via de negociació, però afectant 300 persones, sobretot del personal adscrit als espais naturals protegits), CACSA i així successivament fins al que el propi Consell estima en 5.000 acomiadaments. No cal ni dir-ho que EUPV no sols manifesta la seua solidaritat amb estos treballadors i treballadores sinó que l'exercirà activament al carrer i en les institucions.

La situació econòmica i social valenciana és angoixosa, amb un percentatge d’aturats que supera amplament la mitjana estatal i amb unes polítiques públiques que ens afonen més i més en la recessió. Com ja assenyalem en l'informe de juliol, els plans del Consell de Fabra per a reequilibrar les finances valencianes descansen, quasi exclusivament sobre la despesa i l'endeutament. Les correccions fiscals han sigut mínimes com demostra la negativa a reimplantar l'impost de patrimoni fins a la data.

Els impagaments i retallades de Consell han anat estenent-se com una taca d'oli, alimentats cada vegada més per les imposicions del govern central que descarreguen la part del lleó de la disminució del dèficit públic sobre les administracions autonòmiques i les locals. És a dir, sobre aquelles que sostenen a l'estat del Benestar. A la crisi dels sectors productius, s'ha afegit la dels servicis dependents de l'administració. La llista és llarga, des de conservatoris municipals fins a associacions de malalts mentals, la quantitat de treballadors i col·lectius afectats és ingent. La ciutadania, i particularment treballadors, dones i pensionistes, pagaran cada vegada més per uns servicis disminuïts en quantitat i en qualitat.

Ni tan sols els plans de pagament a proveïdors, dissenyats pel govern central a la mesura de les entitats financeres, suposaran un pal·liatiu suficient. Ni per als ajuntaments, ni per a les xicotetes i mitjanes empreses.

El pitjor, no obstant això, està per vindre. Als retalls en educació que la Generalitat ja havia anat implementant, se sumen ara les exigències del govern de Rajoy. Retallades de beques, acomiadament de docents, increments de ràtios,... Un atac brutal contra l'educació, particularment contra la pública, que afectarà tots els nivells, des de la infantil fins a la superior. Un atac que, a més, plou sobre un terreny ja mullat pels problemes i carències preexistents. Una classe de suïcidi col·lectiu ja que les seues conseqüències es traslladaran al llarg termini. L'inici de curs escolar ha posat de manifest la improvisació i les retallades que colpegen a la qualitat de l'educació amb la massificació de les aules i a les famílies amb la retallada de les ajudes a transport, menjador i llibres de text i la pujada de l'IVA. Tot això tindrà un impacte negatiu en el rendiment escolar de l'alumnat, sens dubte.

A l'estratègia del PP per desmuntar l'educació pública en favor de la privada, s'unix l’ampliació dels grups als col·legis que segreguen a xics i xiques als que continúen concertante i, ara l'anunci de la implantació del “districte únic” per al curs que ve. Una autèntica desregulació en la matriculació que portarà al desarrelament de l'alumnat, la desvinculació de l'escola del seu entorn, i on els col·legis podran seleccionar l'alumnat en funció de la seua renda familiar i el seu currículum, la qual cosa configurarà a determinats centres com a guetos educatius. Unes retallades de què no es lliura la investigació, sinó que és una de les principals damnificades com ho estan comprovant els Instituts Tecnològics de la xarxa IMPIVA i els seus treballadors. Són unes retallades que, en el seu conjunt, afectaran les classes més desfavorides que veuran dificultada, més encara, l'accés dels seus fills i filles a una ensenyança de qualitat.

En sanitat les retallades són encara més injustes i brutals, i les seues conseqüències seran més immediates i nefastes. I també ací plou sobre terreny mullat. Rajoy ha imposat el repagament i, probablement, la cartera de servicis mínims acabe patint retallades espectaculars. El Consell, a més, ha trobat una excusa miserable per a accelerar la privatització del sistema sanitari. Rosado i companyia pretenen vendre l'Agència Valenciana de Salut al millor postor. I el que resulta pitjor (si és que pot ser-ho més encara) és que ni tan sols saben com van a fer-ho. Una decisió nefasta presa, per a empitjorar-la més, amb un grau incomprensible d'improvisació.

La bogeria triomfalista del PP de Camps no ha sigut frenada pel seu mediocre successor. Fabra pretén enxiquir l'administració autonòmica valenciana disminuint servicis amb efectes macroeconòmics especialment perversos. Però en canvi no sap o no vol acabar amb la política de grans esdeveniments per a la que pareix que continuen havent-hi recursos com hem pogut comprovar amb la Fórmula 1.

L'anterior CPN es va celebrar enmig d'una emergència de grans proporcions, els incendis en Dos Aigües i a Andilla. En el que portem d'estiu ha anat empitjorant la situació amb una sèrie d'incendis, alguns d'ells de proporcions considerables, com els que han afectat el parc Natural de Mariola (500 ha) o en La Torre de les Maçanes i Penàguila (més de 600 ha). Este últim amb 2 morts i 4 ferits, sense que el Consell haja oferit encara cap explicació clara del que succeïx. Estem davant d'una autèntica hecatombe ambiental de gravíssimes conseqüències, i que, a més, ha posat en dubte amb tota evidència la política forestal del PP i les retallades en la despesa pública. A la pèrdua irreparable de massa forestal, s'ha d'afegir, d'una part, les enormes repercussions socials i econòmiques a les zones afectades i, d'una altra, aquelles d'orde ambiental, amb pèrdua de biodiversitat, de sòl i els riscos afegits d'erosió i inundacions que es produiran a curt termini.

Durant anys el Consell ha abandonat la política de prevenció d'incendis, desenrotllant una gestió forestal erràtica i guiada per criteris productivistes. Els boscos valencians s'han convertit, majoritàriament, en gegantins depòsits de combustible a causa del seu abandó. I els riscos d'incendi s'han multiplicat amb la crisi de l'agricultura que ha afectat, particularment, als cultius de secà i a les activitats ramaderes.

La situació s'ha agreujat per inversions mal dirigides en matèria de prevenció i extinció, al mateix temps que la minva de recursos ha provocat la disminució dràstica tant del personal destinat a la prevenció (brigades de manteniment i neteja, com les PAMER i altres) com les de primera intervenció (les UBE). Enguany s'han congelat la convocatòria d'estos plans d'ocupació destinats a la neteja de muntanyes. EUPV va demanar en el seu moment la dimissió (o cessament) del conseller Castellano.

Els incendis no són més que una de les cares dels desbarats en matèria de política ambiental. A ells haurem de sumar la renúncia a qualsevol política energètica que aposte per fonts netes, renovables i segures, i, menys encara, pel foment de l'estalvi i l'eficiència. També podríem sumar la bogeria de la política d'aigües, basada encara en la reivindicació d'uns transvasaments no sols indesitjables sinó també impossibles, al servici d'un insostenible desenrotllament urbanístic que encara continua sent l'aposta econòmica d'un Consell inoperant. Mentrestant el Xùquer continua minvant a l'espera de l'aprovació del seu Pla de Conca i les aigües del Segura seguixen amenaçades pels abocaments incontrolats al sud del país.

El Consell seguix sense disposar d'una alternativa real al vell Pla Integral de Residus. Encabotat a mantindre la solució final que representen les incineradores és incapaç de desenrotllar una política de reducció, reutilització i reciclatge de residus. Els índexs d'aprofitament de les preteses plantes de reciclatge són irrisòries, la proximitat de les instal·lacions de tractament als llocs de producció no existix i els projectes de macroabocadors seguixen damunt la taula.

Finalment, la crisi està servint d'excusa per a propostes que suposen un atac flagrant contra la democràcia. Seguint l'estrela de Mª Dolores de Cospedal, Fabra ha fet pública la proposta (que probablement es concretarà en el pròxim debat sobre l'Estat de la Comunitat) de reduir el nombre de diputats a les Corts. Es tracta d'una política populista que, com la proposta de reduir el nombre de comissions, no suposa cap estalvi significatiu, però que continua alimentant la lògica antipolítica que pren cos cada vegada més entre la ciutadania castigada per la crisi. Darrere estes propostes el que hi ha és una limitació dels drets ciutadans amb derives totalitàries, dificultar l'accés de les minories a la representació i les funcions de control del legislatiu sobre l'executiu.

A més, i a pesar de les seues promeses, ni ha promogut la transparència ni ha posat fre a la corrupció. El PP seguix ple d'imputats en les seues files sense que Fabra tinga capacitat o voluntat per acabar amb esta situació. El PP usa els mecanismes institucionals per a la seua pròpia conveniència, arribant a manipular reglaments. El calendari parlamentari, de fet, s'ajusta al calendari judicial dels “preimputats”. En compte d'apartar definitivament Blasco del seu càrrec com a portaveu del PP a les Corts, Fabra espera que es faça efectiva la seua imputació per a actuar. Quan açò passe, la quinta part del grup del PP a Les Corts (11 de 55) es trobarà imputada en processos judicials pendents. Pareix evident que la corrupció no és una taca en el sistema, és el propi sistema el que està corrupte i dóna alé a la corrupció.

EUPV considera que el retrobament de la ciutadania amb la política és fonamental per a articular la contestació a les polítiques neoliberals i antisocials del PP. L'hegemonia de les idees transformadores no és possible sense la participació activa de la gent en política. Cal fer una ofensiva per a defendre la dignitat de la política i esta organització continuarà en la línia de ser un exemple permanent de què a la política es ve a servir i no a servir-se d'ella. D'ací que el descrèdit que li ha donat la corrupció i les males pràctiques en les institucions públiques,  així com la seua llunyania dels problemes reals de la gent, ens haja portat a plantejar en les Corts iniciatives per a permetre l'accés de la ciutadania a les mateixa, a través d'una modificació de la Comissió de Peticions, i de la presentació d'un Projecte de Llei sobre Transparència de l'administració. Igualment, amb el Portal de Transparència que hui vos proposem, volem donar exemple d'organització amb “parets de vidre i portes obertes” que pretenem siguen les nostres institucions.

Esta onada de criminalització de la política s'estén a la criminalització dels polítics d'esquerres moltes vegades. Els càrrecs públics d'EUPV tenim l'obligació d'estar en la lluita i en l'alternativa, en la mobilització i en la institució, i ho fem sempre des del debat d'idees i amb actituds i formes pacífiques i democràtiques, que han de convertir la nostra alternativa en majoritària, en hegemònica, com correspon a qui vol ser alternativa de govern, de societat i d'Estat. Davall estos paràmetres, ningú ens podrà impedir que estiguem en els llocs que ens correspon per la confiança que els electors han depositat en nosaltres amb els seus vots, com tampoc, que estiguem amb els que patixen les injustícies de les retallades. Ací estarem sempre. En este sentit manifestem el nostre suport i solidaritat a la diputada Marina Albiol, que està patint un atac públic infundat per part del PP acusant-la d'instigar formes de protesta violentes i d'agressió.

Companys i companyes: hui convoquem el procés d'EUPV a la X Assemblea Federal de IU. La millor forma de preparar-la és des de la mobilització i en la mobilització. Unes mobilitzacions que tenen la seua continuïtat en aquest pròxim periode que, sense dubte, estarà marcat per un període de fortes lluites socials i ciutadanes, començant per la marxa a Madrid de demà. Cada col·lectiu d'EUPV ha d'organitzar la resposta en la seua localitat, en el seu sector, en el seu centre de treball o estudi. Recolzant iniciatives unitàries i impulsant altres des de la nostra organització.

Esta crisi té nom i cognoms, dels seus responsables i de les seues víctimes. Per això hem de posar en marxa una alternativa que evidència amb claredat els que són els seus culpables i defenga les seues víctimes, però sobretot que plantege rotundament que és possible la construcció d'una alternativa. Que és possible guanyar la batalla. Que eixa alternativa és realitzable.

En l'èxit d'una gran majoria social per al canvi, EUPV continuarà lluitant per la defensa del treball i dels servicis públics, socials i de protecció, per a erradicar la desocupació, la pobresa i l'exclusió social. Lluitem i lluitarem per la defensa de les nostres competències autonòmiques i el nostre autogovern, reclamant l'autofinançament que ens correspon, així com la plena democràcia municipal, finançament i competències per als ajuntaments. Continuarem lluitant per la dignificació de la política com a instrument necessari de la ciutadania per a la defensa dels interessos de la majoria, i  per a això la participació, la transparència, l'austeritat i l'ètica en la vida pública són imprescindibles.

Un canvi posat al servici de les persones exigix una reforma fiscal progressiva que intensifique la lluita contra el frau i l’evasió de capitals, la qual cosa hauria d’estar penalitzat al Codi Penal; una banca pública –que ha de partir dels bancs nacionalitzats i sanejats amb els nostres diners- ; la nacionalització del sector energètic; programes d'ocupació públics per a persones sense subsidi i col·lectius mes desfavorits; recuperar tots els retrocessos que el PP està portant a efecte en els drets conquistats durant dècades de lluita en el moviment feminista, garantir el dret a la vivenda, amb la dació en pagament amb efectes retroactius i un parc de vivendes públiques amb les vivendes de bancs nacionalitzats. Volem un control real de la ciutadania sobre el gasto i la gestió pública.

El deute externé s impagable i així hem d’expresar-ho, exigint la seua renegociación en el pagament, adequant-se a la situación econòmica. En aquest marc, hem exigit una auditoria del deute de l'estat i rebutgem que es pague aquella part, il·legítima, que no es correspon amb el dèficit generat pels servicis públics i la protecció social. Igual que, al País Valencià, l'Auditoria dels comptes de la GVA hauria d'emportar-nos a saber com i per què hem aconseguit un endeutament estimat en 50.000 milions i l'exigència de responsabilitats. El País Valencià exigix acabar amb el model d'especulació i grans esdeveniments a favor d'un nou model de desenrotllament sostenible social i mediambientalment, basat en el treball estable i de qualitat, la formació,  I+D+i, i servicis públics i de protecció social, que ha de protegir, impulsar i modernitzar el camp i els sectors tradicionals.

EUPV continua lluitant contra les imposicions de la Troica de consagrar el dèficit com a objectiu de la política econòmica  i la perversió que suposa la reforma express de la Constitució pactada pel PP i PSOE de pagar a la banca abans que els servicis a la ciutadania o escometre inversió pública. Per això plantegem una reforma de la Constitució que fixe la prioritat absoluta de la despesa pública en pensions, desocupació i servicis públics essencials sobre qualsevol altre compromís. Igualment, la derogació de la reforma laboral i de la reforma de les pensions.

Els que estan i han estat en la lògica de les retallades, socials i democràtics, els que participen dels acords de Brussel·les i els seus tractats, i els que com el PP i PSOE han ficat en un atzucac  al projecte europeu, sobre la base de la desregulació del mercat, de posar en marxa una moneda única sense Tresor Públic i un Banc Central al servici de l'especulació financera, no poden ser-ho.

Estem a una etapa d'acumulació de forces, de major conscienciació, amb convergència i confluències de lluites, de col·lectius i de persones que s'oposen a les polítiques neoliberals i hem cridat a la Rebel·lió Democràtica dels que són víctimes d'un autèntic colp social i antidemocràtic, que al País Valencià es posa en evidència en este paisatge de pobresa que es va estenent dia a dia.

Hem de ser referents d'este gran bloc social. Hem de convertir-nos en un instrument que els permeta arribar al poder per a construir una alternativa de govern, de societat i estat al servici de la majoria i l'interés general, i no dels especuladors, banquers, oligarques  i corruptes.

En este sentit:

- Hem de ser referents en la mobilització

- Defendre el nostre projecte sense sectarisme

La nostra acció política ha de:

- Denunciar la intervenció de l'economia espanyola, el rescat i les seues condicions.

- Denunciar el rescat de la GVA que comporta les retallades en ocupació i servicis públics, la minva de competències i el deteriorament de l'autogovern.

- Mantindre la campanya per la banca pública i l'exigència de responsabilitats en el desfalc financer.

- Exigir uns Ajuntaments i unes Corts de “portes obertes i parets de vidre” enfront del bloqueig que efectua el PP.

- Treballar per a reactivar la vida parlamentària, fer-la mes transparent i accessible en el marc d'una democràcia mes participativa.

- Reactivar les nostres propostes d'ocupació i contra l'exclusió social.

- Implicar-nos en la campanya proreferèndum, amb un perfil propi d'EUPV en el marc de la campanya organitzada pels sindicats, denunciant els incompliments del PPCV.

I tot això, treballant per la X Assemblea de IU de forma unitària i participativa, perquè siga, no sols la gran assemblea d’IU sinó la gran assemblea de l'esquerra.

Una Assemblea que ha de servir per a convertir-nos en el referent polític del canvi i la transformació social, en l'esperança de mils, milions de persones que són acomiadades, desnonades, que se'ls roba sou i pensió, que se'ls fa treballar mes hores i mes anys, de les dones en els seus drets, dels professionals dels servicis públics, de la cultura, de la investigació, dels que els falta aliments per a sobreviure, dels que no tenen futur. I per a això no pararem fins a desallotjar del poder als responsables de la major agressió social i democràtica de la història recent del nostre poble.