VAREM SER TESTICS (Elvira Lindo, en el Pais de ahir)

Com la memòria és dèbil podem caure en el parany que tot va passar sense enterar-mos. L'enriquiment de Matas, els vestits de Camps, Gürtel, el projecte Palma-Arena, els negociets  del gendre, els aeroports fantasmes, ciutats dissenyats sempre per un arquitecte, els dèficits de les televisions regionals els deficitàries   i unflades de plantilla, els ERE’s falsejats, els periodistes al dictat de les autoritats, els viatges dels polítics regionals a l'estranger amb un seguici que inclouen periodistes destinats a parlar del impacte de la visita del seu President, el lloguer d'un dels salons de the Waldorf Astoria (per exemple) per a lliurar un premi de poesia granadí, el canvi incomprensible dels adoquins de ciutats i pobles per sòl de formigó, els somnis de El Pocero a Seseña, museus, que es van construir però no tenen obres per omplir-los, les universitats que es van construir però hi ha estudiants per a omplir-les, la ganga en que es va convertir Espanya per a arquitectes “stars”, la insostenibilitat de moltes d'aquestes construccions monstruoses, la destrucció sistemàtica de la costa espanyola, la forma en què va acceptar que la cultura ha de canviar de signe depenent de que governava, la resignació en que va ser acceptada que les televisions autonòmiques  canviaren  l’orientació  editorial depenent de qui havia guanyat l'elecció, la impotència que era suposar que cada partit podria canviar tots els càrrecs culturals quan arriben al poder, les urbanitzacions  convertides en pobles fantasmes que van destruir paisatges naturals...

Ara obrim el diari i vegem entrar als tribunals d'alguns dels personatges que va protagonitzar aquesta bogeria  i ens posem les mans al cap. ¿Però no va succeir tot això davant dels nostres ulls? ¡¡ I encara continuen votant-los !!