Un mes pensant, un mes sense dir ni mu, un mes sense respostes, un mes
d'escoltar les veus dels assessors, dels experts, dels poderosos, dels
sindicalistes, dels empresaris, del govern, dels seus màxims mandataris
regionals, alcaldes, dels governants europeus. Un mes compilant realitats, un
mes preparant el discurs sobre el futur
d'Espanya. Un mes per a decidir els seus primers passos. Un mes per l'elecció
de les paraules del President de tots els espanyols. Però com sempre no ha dit
res, res sobre la millora de la prima de risc, sobre la manera de recuperar la
confiança dels espanyols, sobre com fomentar l'ocupació dels aturats. El que si
ha tornat a afirmar que ell no pensa augmentar els impostos dels que mes tenen.
¿Que esperaven els votants del PP,
un miracle?
Amb l'excepció d'alguns anuncis nous i menor importància (l'eliminació dels ponts, la prohibició de la prejubilació
excepte en casos excepcionals, la creació d'un Ministeri d'Agricultura) la seva
intervenció ha estat plena de compromisos eteris, sense res concret. Semblava
una segona part, mala part, de la seva intervenció en el debat únic en la
campanya electoral amb Rubalcaba.
El nou President ha caminat a través del territori de l'impossible: si sumem
i restem les xifres no quadren; baixen
els impostos i augmenta els costos i .....¡¡ màgia!!, és manté el dèficit!. Un
projecte inviable que parla per augmentar la quantitat de 8 milions de pensions
segons de l'IPC que s'esperava, impostos més baixos als empleadors i estalviadors,
retallar 16.500 milions (que dóna per bona la previsió del govern socialista
per tancar aquest any amb un dèficit de 6) de despesa pública i, a la vegada,
estimular el creixement econòmic per a la creació d'ocupació. Encara confien en
que si no toquen la butxaca del ric, invertiran
i crearan llocs de treball. I això que portem un munt d'anys sense que cap
govern els toquen la butxaca i encara tenen
gairebé 900,000 milions d'euros en paradisos fiscals.
Ha parlat de la reestructuració del sector financer, d'una nova onada de
fusions i netejar els bancs, però per això no ha explicat la fórmula. Ha parlat de reforma fiscal, però
només ha avançat que eliminarà ponts excepte les dates amb les arrels socials
més grans.
Això és el que els espanyols han votat. Anem a seguir parlant de crisi molts
anys. Que no ens passe res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada