INFORME EL CONSELL POLITIC NACIONAL D'EUPV VALÈNCIA, 17 12 2011

Enhorabona, companys i companyes. Felicitacions a tota la militància, a l'esforç col·lectiu realitzat en la campanya, als que van col·laborar desinteressadament, als candidats i candidates. Gràcies als que vau fer possible el dia a dia de la campanya.

Gràcies a les 170.000 persones que ens han votat al País Valencià.

Podem sentir-nos orgullosos i orgulloses del treball realitzat, especialment en aquelles comarques on sabent que era impossible traure diputat en la seua circumscripció, van desplegar una campanya digna i entusiasta en què tots ens hem reconegut aportant a mes del 5% necessari per a poder tindre grup parlamentari. Parle dels companys de Castelló. Parle també dels companys i companyes d'Alacant que es van batre el coure per a traure a Víctor, on només ens va faltar 2.000 vots per a aconseguir-ho. Parle de València, que es va bolcar a recuperar el candidat que havíem tingut.

Vull felicitar especialment els companys i companyes que van encapçalar les candidatures al Congrés, Ricardo Sixto per València, Víctor Domínguez per Alacant, Herminia Montíns a Castelló, i al Senat Adoración Guamán, Bernabé Aldeguer i Paco Porcar, perquè han sigut la veu de l'organització i han projectat compromís, coherència i credibilitat en les polítiques d'esquerres que representem.

L'orgull que ens dóna haver recuperat la representació en el Congrés dels Diputats, volem compartir-ho amb els companys de coalició, Els Verds, que van treballar reforçant la campanya i materialitzant al País Valencià el procés de Refundació que IU esta impulsant i que ens ha portat a fer coalició amb dotze formacions polítiques en el conjunt de l'estat.

Ricardo Sixto serà la veu de País Valencià al Congrés, dels seus problemes i de les alternatives d'esquerres, i ja forma part d'eixe grup d'11 parlamentaris que encapçala Cayo Lara. Ricardo estarà a la nostra disposició per traslladar totes les problemàtiques que plantegem i reforçarà el treball d'EUPV amb la seua presència en les nostres organitzacions i amb el contacte social amb els col·lectius, associacions i entitats del País.

Molta sort, Ricardo, en esta etapa de la teua vida política. Del que estem segurs i segures és que seràs referent del projecte d'esquerres que representem i de l'esquerra del País Valencià. Tin la seguretat que treballarem perquè així et perceba la ciutadania.

Els resultats electorals al País Valencià (169.361 vots, +94.976) ens consoliden com a tercera força política. EUPV augmenta dos vegades i mitja els vots a Alacant i Castelló respecte al 2008, i més que duplica a València. Un 6,5% en el conjunt del País Valencià, i, encara que no siga comparable, 40.000 vots mes que en les eleccions autonòmiques de maig passat. En total, quasi 170.000 ciutadans i ciutadanes que ens han votat conscientment per entendre que representem l'alternativa social a la crisi, i amb capacitat federal d'intervenció. És un repte i una obligació: no hem de fallar-los.

És bo que recordem que estos resultats no ens els ha regalat ningú. Són el resultat d'un treball col·lectiu que exercim des de fa dos anys i mig. Des de l'Assemblea de 2009, on ens plantegem recompondre la relació d’EUPV amb la societat després de la ruptura interna, i recuperar la representació institucional.

Vam posar en marxa la Convocatòria Ciutadana que ens va permetre fer-nos presents en l'univers reivindicatiu del País Valencià, en totes les comarques, en totes les ciutats i pobles. Ho vam fer planificadament i recuperem una visibilitat social en eixe projecte de recomposició de l'esquerra social, on aspiràvem a referenciar-nos com l'alternativa d'esquerres del País Valencià.

La Festa de Burjassot va ser un punt d'inflexió que ens va permetre treballar la trobada programàtica posant en peu els Fòrums de Debat Programàtic en col·laboració amb les Àrees i posteriorment incorporar les persones representatives dels moviments socials a la Convocatòria Social llançada per IU. Per això, en les nostres llistes han anat sindicalistes, persones de 15M, de les Plataformes contra els Desnonaments, del moviment d'agricultors, del món de la cultura. Aportem, sens dubte,  que l'estirada federal funcionara.

Però no podem caure en l'autocomplaença perquè el període que s'obri serà molt difícil per als interessos dels treballadors i treballadores, del nostre poble i per al futur del País Valencià..

Encara que el PP perd vots respecte al 2008 (1.388.465 vots en 2011, -27.328) manté una hegemonia indiscutible (53,32%, 20 diputats), davant de la caiguda en picat del PSOE (695.691, -428.723, 26,71%, 10 diputats, perd 4) i el repunt del populisme de dretes d'UPyD (145.823 +126.529, 5,6%, 1 diputat) que relega a un quint lloc a Compromís a pesar d'haver pujat en 95.000 vots, fins als 125.150 vots i obtindre un diputat. És preocupant l'avanç d’UPyD i de grups d'extrema dreta com Espanya 2000 a la circumscripció de Castelló, que arriba al 3’5%.

En el conjunt de l'estat, el PP obté una àmplia majoria parlamentària que complementa les seues victòries en les eleccions municipals i autonòmiques del passat mes de maig.

És significatiu que aquest resultat, que confirma la nostra anàlisi que el PSOE estava posant l'estora blava perquè el PP caminara per ella cap a la Moncloa, s'haja produït més pel rebuig al PSOE que per mèrits propis. Així, en referència al 2008, el PP només ha pujat 541.358 vots mentres que el PSOE ha perdut 4.315.455, dels quals més d'un milió han acabat en l'abstenció. Podem afirmar que en esta campanya ha calat la idea negativa del bipartidisme reforçat per una mala llei electoral.

Esquerra Unida obté el millor resultat des de 1996 obtenint 9 diputats més que en 2008, amb una pujada de 710.864 vots. Sens dubte ha existit un estirada federal, fruit d'un discurs comú que feia temps que no existia i que s'ha reflectit en els resultats de tot l'Estat. La diferència entre PSOE i IU ha passat de 10 a 1 a una relació de 4 a 1, estos resultats refermen la línia política i ens situa en condicions de millorar l'organització.

Important, igual que al País Valencià, és l'increment d'UPyD, cosa que nos ens pot deixar indiferents, pel que suposa d’avanç d’un partit que, des de la més pura demagògia, encarna un nacionalisme espanyolista de connotacions feixistes.

Amb un sistema electoral proporcional i just hui IU tindria 25 diputats i el PP no tindria majoria absoluta. I si açò és així, és perquè el PSOE es va negar a modificar la Llei Electoral, a pesar de tindre aquest un informe a eixa reforma del Consell d'Estat i comptar amb majoria suficient en el Parlament per a això. L'estora blava al PP a la Moncloa l'ha posat el PSOE. La lluita per la reforma electoral ha de ser una constant de la nostra organització i els aliats que ho consideren, perquè és la lluita per la democràcia. En aquest sentit, destacar que amb una circunscripció única al País Valencià haguerem obtingut 2 diputats.

El traspàs de poders del govern de Rodríguez Zapatero, s'ha realitzat ampliant la cooperació militar amb els EUA (escut antimíssils en la base de Rota) i indultant un delinqüent econòmic, mà dreta de Botí, mentre es continuen desnonant a milers de famílies de les seues cases pel greu “delicte” d'haver perdut l'ocupació i no poder pagar la lleonina hipoteca. Un fermall de vergonya d'un Govern que s'anomena socialista. Esta trajectòria neoliberal i conservadora del Govern ixent,  deixa el PSOE amb poca autoritat política per a exercir l'oposició, després del seguidisme del seu govern a les exigències del capital i els seus portaveus alemanys i francesos, que ha deixat el camí aplanat perquè el PP intente liquidar l'estat del benestar.

Rajoy ha iniciat els seus contactes amb els banquers, abans que amb els agents socials o partits polítics. Estes presses per reunir-se amb representants de les cúpules bancàries venen a indicar el rumb que prendrà el govern de Rajoy. Sobre la taula està la possible creació d'un banc roín -desig d'estos financers- amb els actius tòxics, (crèdits de cobrament dubtós i contaminats per la bambolla immobiliària) en mans de la banca privada per sanejar-la amb els diners dels ciutadans, socialitzant les pèrdues dels especuladors. També, la pressió de la patronal per estrényer l'accelerador de la desregulació laboral –Desarticulant la negociació col·lectiva- i la precarització, amb la proposta de “minicontractes” de 400 euros (que colpejaran en major grau a jóvens i dones) i una nova reforma laboral que introduïsca l'acomiadament lliure, també entre els funcionaris.

L'expressió d'eixe bipartidisme imperfecte amb què els grans partits han vingut governant en les últimes dècades, s'ha manifestat amb la marginació de IU, la tercera força política de l'Estat de la Mesa del Congrés. PP-PSOE-CiU escenifiquen amb això la gran aliança entorn de les grans polítiques del futur.

És en aquest nou mapa polític en què hem d'actuar i donar respostes des de les polítiques que hem aprovat i que entenem no han de patir variació, ja que el PP no sols no canviarà la política de submissió als mercats i de retallades de drets socials i democràtics, sinó que els aprofundirà i desenrotllar amb més contundència. El context europeu en la perspectiva d'una nova recessió, donarà un marge major a les polítiques de dretes del PP tant en el Govern com en les CCAA on governa.

El que estem veient en la Unió Europea és la presa directa del poder polític pel capital financer, inclús en alguns casos prescindint d'intermediaris. Açò suposa no únicament una derrota de la classe treballadora i altres sectors populars, sinó també d'altres sectors del capital que es veuen subordinats al capital financer. De fet, el capital financer s'ha aprofitat de l'aberrant estructura de la mateixa Unió Europea, construïda sobre una unificació monetària sense unificació política democràtica, que deixa mans lliures als especuladors financers per a  aprofitar-se impunement de la incapacitat monetària dels Estats i de l'actuació d'un Banc Central Europeu que no presta diners als Estats, sinó únicament als Bancs, ara a l'1% d'interés, perquè estos ho presten als Estats, i si és el cas als particulars, amb interessos molt superiors, fent un negoci redó que genera un deute públic i privat il·legítim.

La nova proposta presentada per Merkozy com a portaveu del capital financer internacional i submisament acceptada per la resta dels Governs de la Unió Europea, amb l'excepció del britànic que pareix prioritzar els interessos del capital financer britànic de la City, suposa una nova volta de rosca per a la imposició de retalls socials, amb l'excusa d'una "disciplina fiscal" que no pareix suposar una unificació a l'alça dels impostos, especialment als rics, sinó una nova retallada del les despeses socials que conduïx, a més, cap a  una recaiguda en la recessió, possiblement més greu, amb més desocupació i més sacrificis per als sectors populars, generant una espiral que ja hem vist en el cas de Grècia, en la que el dèficit social porta a augmentar el dèficit públic al disminuir els ingressos de l'Estat.

No hi ha eixida a la crisi en la Unió Europea sense trencar les regles del joc, derrocant la dictadura del capital financer, implantant una Banca Pública, fent una auditoria dels deutes per descartar les il·legítimes, i subordinant els Bancs centrals a poders polítics democràtics. Açò és d'interés tant de la classe treballadora i la resta de sectors populars com del capital productiu ofegat per la falta de crèdit

El problema residix en la posada en peu d'una alternativa política, recolzada en una àmplia mobilització social i sindical, per a la recuperació de la democràcia. Este és el nostre repte i del Partit de l'Esquerra Europea.

La crisi econòmica s'agreuja al País Valencià. La desocupació continua pujant i la foto del president Fabra amb els empresaris relegant permanentment del dialogue als sindicats, denota a qui servix este Consell. Un Consell que ha tramitat uns Pressupostos regressius, antisocials i privatizadores, (als que el grup parlamentari EU va presentar esmena a la totalitat) que suposen una nova volta de rosca en l'ajust, és a dir, en la reducció del gasto públic, i manté la retòrica antifiscal per la renúncia del Consell a recaptar l'Impostos de Patrimoni i altres tributs que graven els poderosos, per no perseguir el frau fiscal ni l'economia submergida, la qual cosa minora uns ingressos públics summament necessaris. El Consell trau la tercera edició de Bons Patriòtics i a la venda de patrimoni públic per a fer front al venciment de la primera edició de bons i quadrar el pressupost de 2012.

La congelació de sous d'empleats públics i el retall de la inversió pública aprofundiran en la crisi perquè deprimirà el consum, la retallada de la despesa social empobrirà a la ciutadania mes necessitada i colpejada per la crisi i la porta de privatitzacions, especialment en l'ensenyança, la sanitat, els servicis socials i el transport, s'obri sense complexos, trencant el seu paper d'instruments de justícia i cohesió social, si no som capaços de frenar-ho.

Este és un Consell erràtic, sense mes rumb que el retall social i les privatitzacions, especialment als serveis públics i el transport. Que s'ha quedat sense instruments de crèdit per a intervindre en l'economia: amb la compra de la CAM s'ha consumat el procés de destrucció del teixit financer valencià i s'ha perdut l'oportunitat de reconstruir una banca pública. Es tracta d'una pèrdua irreparable per al teixit productiu valencià. Com ho és la intervenció del Banc de València pel Banc d'Espanya, el soci majoritari de la qual havia sigut Bancaixa i un Bancaixa, debilitat en la corporació Bankia. Tot això deixa al Consell sense capacitat d'intervenció i suport a l'economia productiva, i a les famílies mes necessitades.

Estes entitats durant molt de temps s'han dedicat a alimentar financerament l'especulació urbanística i els despropòsits megalòmans i el malbaratament d'un Consell, que va contribuir a la seua debacle implicant-los en projectes ruïnosos, com el de Terra Mítica, que ara es malvén.

La GVA té un col·lapse de liquiditat condicionada pel seu tremend deute: un autèntic estat d’insolvència, incapaç de pagar a proveïdors, farmàcies, contractes, minusvalideses, dependències, centres de majors, d'educació especial, escoles infantils municipals, subvencions a llibres escolars, gastos corrents de col·legis etc, etc…Tanca biblioteques (Dóna i Benestar Social), renúncia a la investigació biomèdica deixant caure al CI príncep Felipe per no posar 4 milions d'euros… Però conserva molts projectes que generen enormes deutes per a les finances valencianes, com la Fórmula 1. De fet, l'operació de comprar Valmor el que fa és tractar de garantir el sosteniment de la Fórmula 1 i assumir el deute que va creant.

Amb això, el Consell socialitza les perdudes dels grans esdeveniments mentre que els beneficis generats han sigut privats. I, a més, posa en evidència que les Corts estan discutint uns pressupostos completament falsos perquè no inclouen els canvis que està plantejant en estos moments. Açò és una malversació de les regles del joc democràtic més elementals.

En estos pressupostos el Consell obri la porta al cofinançament de l'obra pública a la iniciativa privada com a garantia de l'eficàcia i eficiència de la gestió de l'administració, la qual cosa és un negoci redó per al que priva i un menyspreu absolut pel públic. Manté les polítiques més insostenibles del passat i les agreuja: és el cas d'edificar en muntanya cremada; de generalitzar el sol urbanitzable. Plantegen la crema de residus en cimenteres; insistixen en la política de tranvasaments i amenacen amb la possibilitat d'un nou tranvasament del Xúquer cap a les comarques del sud.

Junt amb la fallida del model especulatiu, i les seues gravíssimes conseqüències, està l'eixida a la superfície eixe gran iceberg de corrupció que se va anar forjant en l'època del president Camps. El cas Brugal, Gürtel, Calatrava, l'Institut Noos, EMARSA, que han constituït autèntics saquejos de les arques públiques, hui té el seu reflex mes paradigmàtic en el juí a l'exPresident Camps i Ricardo Costa. El juí dels trages deixa al descobert les relacions íntimes entre Costa i Camps amb els caps de la trama Gürtel. La imatge de Costa i Camps en la banqueta dels acusats amb Álvaro Pérez, Pablo Crespo i Francisco Corretja és el testimoni de tota una època de corrupció generalitzada i de declivi dels institucions democràtiques valencianes.

EUPV exigix la renúncia a l'escó i de qualsevol altre càrrec institucional dels dos imputats perquè este procés judicial no afecte la credibilitat i la qualitat democràtica de les nostres institucions.

En un context on perilla l'estat social i els drets democràtics, cal derrotar les polítiques de retalls del PP. És fals que eixes mesures tinguen un valor significatiu per a l'eixida de la crisi. Són, sobretot, un assaig per al deteriorament dels servicis públics que justifique després la seua privatització. Eixa és la batalla en què estem i estarem al costat dels treballadors i treballadores dels sectors afectats i dels ciutadans i ciutadanes que estan mobilitzant-se.

Hem de ser part d'eixes mobilitzacions, perquè volem disputar l'actual hegemonia de les forces polítiques neoliberals des de la base de la societat. Per a això és imprescindible que EUPV siga més fort per a aconseguir una Convergència Social més fort.

Per a treballar en eixe objectiu hem de bolcar-nos en aquest període en l'Organització, per a fer-la més influent, més mobilitzadora, més compromesa amb el moviment obrer, agrari, ecologista, estudiantil, feminista, pacifista, amb la gent de la cultura i del pensament critique.

Hem de posar la nostra organització al servici de la construcció de l'eixida social a la crisi.

Per a això plantegem:

A.- Campanya explicativa en tot el País Valencià “En què s'empra els teus diners? És possible una eixida sociala la crisi” on es denuncie el Pressupost del Consell per al 2012 i on expliquem que és possible una alternativa social i sostenible per al País Valencià. Aquesta campanya es reforçaria amb l'explicació de les propostes que hem presentat en els ajuntaments, i on governem o cogovernem, les mesures posades en marxa. Esta campanya haurà de ser un instrument per a la mobilització i l'afiliació.

B.- Campanya d'extensió organitzativa, cap a zones blanques del País Valencià, donant prioritat a poblacions de mes de 30.000 habitants, algunes d'elles sense col·lectius o amb col·lectiu però sense representació institucional ni recursos. Un proposta de treball que la CE presenta i que discutirem i concretarem amb cada Consell Comarcal.

La majoria absoluta que aconseguix el PP en el Congrés i que continua mantenint al País Valencià ens situa davant del repte de guanyar l'hegemonia social amb el nostre treball en el carrer, a les places, en les institucions, al ciberespai i aprofundint en el procés de Refundació. Representem una esperança per a les 170.000 persones que ens han votat en la nostra terra i 1.700.000 en el conjunt de l'Estat, a les que no podem defraudar. Però hem d'arribar a ser l'esperança de molta més gent, dels que injustament patixen la crisi i aspiren a un món i a un País Valencià més just, igualitari, democràtic, solidari i lliure.

Salut, Republica i felicitacions.