L'atac persistent i continuat
fins fa uns dies d'Israel en la franja de Gaza, constitueix una agressió
genocida del govern d'Israel al poble palestí, davant la passivitat de l'ONU i
la complicitat de potències com USA, que fins i tot durant l'agressió va enviar
armament a Israel. Però cal destacar que el govern israelià no solament no ha
aconseguit aixafar la resistència palestina, sinó que aquesta, mantenint la
seua unitat, ha aconseguit una victòria parcial amb l'acord d'alto-el-foc,
encara que amb molt sofriment en el poble palestí. Seguim exigint l'alçament
total del bloqueig de Gaza, la fi dels assentaments israelians dins de
Palestina i, en definitiva, la fi de l'ocupació de Palestina, al mateix temps
que requerim el processament internacional dels genocides israelians i impulsem
la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions contra el sionisme
A Orient Mitjà i altres llocs,
les grans potències imperialistes i els seus fòrums ens van dir que era
necessari portar allí la democràcia. Les guerres de Líbia, l'Iraq, *Afganistan,
El Txad o la destrucció de Síria solament han portat mort i destrucció. Açò sí,
han aconseguit posar el petroli en mans de les multinacionals, a més de provocar
l'avanç del *yihadisme de l'anomenat Estat Islàmic amb l'actuació militar de
les potències de l'OTAN –com a Síria o Líbia- . Els monstres que van crear es
tornen en contra seua, amb una espiral de violència mortal contra la població.
Per açò denunciem el cinisme dels
qui van crear Al-Qaeda, van armar als integristes i a els qui alimenten al
règim d'Aràbia Saudita i ara s'alarmen del monstre que han creat. L'OTAN és
l'arma més criminal que han creat i que ha portat al món a la vora de la seua més
extrema inseguretat.
Com a antidemocràtica i criminal
està sent l'actuació de la UE
i EUA a Ucraïna, alimentant un colp d'estat que ha portat al feixisme al govern
i intentant sotmetre militarment a la zona oriental. La resistència d'aquesta,
alimentada per raons culturals i de memòria antifeixista, ha obstaculitzat el
propòsit d'annexionar Ucraïna a l'OTAN, fent que l'única eixida viable siga un
alto-el-foc que hauria de respectar el dret d'autodeterminació dels pobles
d'Ucraïna sense imposicions alienes. En aquest marc, la resposta de Rússia a
les aventureres sancions comercials que li han imposat, està generant problemes
econòmics afegits que afecten especialment a l'agricultura valenciana.
La milionària despesa que
comporta el militarisme i l'expansionisme imperialista contrasta amb la
dramàtica crisi de l'Ébola a Àfrica davant el qual cap país està immune, i
mostra quin és el camp en el qual una globalització humanitària hauria
d'actuar, impedint –per a començar- el malbaratament de recursos amb polítiques
militaristes.
Una crisi
econòmica i
política
L’escletxa que separa els governants al
servei del capital financer de la gent és cada vegada més àmplia. I la pobresa
s'estén: baixen els salaris, es desnona, es destrueix la sanitat o educació
pública, mentre les inversions i despesa pública es redueixen i els beneficis
de bancs i multinacionals augmenten. Tota una convulsió del sistema perquè el
capital recomponga els seus guanys a costa dels treballadors i de la majoria
social. És la lògica de les crisis periòdiques del capitalisme.
Ara, aquesta comporta una profunda crisi
política perquè els poders econòmics estan canviant les regles del joc
aprofitant la crisi. És el que passa quan les grans decisions polítiques es
desplacen a l'àmbit dels mercats financers, alhora que es redueix el sector
públic, es desmantellen els serveis públics i de protecció, que van
privatitzant. Es segresta la democràcia, es reprimeix la mobilització,
s'intenta tapar la boca a la gent al mateix temps que se la fa més pobra.
A
l'Estat Espanyol, la crisi té un fort component polític i institucional.
D'una banda, la crisi ha augmentat
l'ofensiva contra l'anomenat Estat Social, és a dir, contra les conquestes de
la classe treballadora, provocant una recentralització i reforçament de l'Estat
i la seua funció repressora enfront d'aquesta part de la societat que combat
les polítiques de retallades i les reculades en drets socials, polítics,
culturals i mediambientals. Tot açò provoca una deslegitimació social de les
institucions, del poder polític.
La baixada del PP i del bipartidisme,
manifesta l'esgotament del model sorgit de la transició. Tota les mesures que
el Govern del PP està prenent articulades entorn de la segona transició
borbònica no tenen més objecte que perpetuar els interessos econòmics
hegemònics dels grans grups econòmics del capitalisme entorn de la monarquia.
Per açò, el Govern del PP està desplegant
tot un seguit de actuacions per a evitar la seua derrota electoral i expulsió
dels governs municipals, autonòmics i de l'Estat.
Està intensificant així una
"comptabilitat creativa" per a intentar generar una il·lusió de
recuperació econòmica que no es correspon a la realitat ni a la situació de la
majoria social. Intenten així maquillar les xifres de l'atur excloent
d'aquestes a qui va treballar una hora en la setmana, i pretenen comptabilitzar
la prostitució i les drogues per a augmentar el PIB. I no han pogut impedir,
així i tot, un augment de l'atur comptabilitzat a l'agost (més acusat al País
Valencià, que aporta el 90% a l'increment de l'atur estatal), desmentint el
triomfalisme de les seues declaracions.
I davant el rebuig que la majoria de l'electorat va manifestar, a través de diferents opcions
electorals al maig, en contra de les polítiques antisocials i antidemocràtiques
imposades per la Troika ,
en les pròximes
eleccions municipals i autonòmiques, pretenen
una tupinada modificant "ad hoc" la llei
electoral per imposar com a alcalde al capdavant de la llista amb més
vots i copant
la majoria dels
consistoris, per impedir que s'expressen les majories
plurals contràries a ells i expulsar les forces d'esquerra
i progressista dels
ajuntaments..
Alhora que intenten impedir
l'expressió institucional de l'oposició a les seues polítiques, l'anomenada
Llei de Seguretat Ciutadana, d'altra banda, pretén criminalitzar la protesta
social, al mateix temps que es manté l'amenaça de la Llei Gallardón
contra el dret a l'avortament, després d'un mes d'agost que ha vist augmentar
la violència de gènere, tant d'assassinats com de violacions. Les 41 dones
assassinades (8 a
l'agost) en aquests nou mesos, marca una fita que ens retorna a les xifres de
2007 i demostra la cultura masclista i patriarcal imperant que es manifesta en
aquesta xacra de violència contra la dona i els valors conservadors i
confessionals amb els quals actua aquest govern, sumint a la dona en un paper
subordinat i dependent, alhora que acaba amb les conquestes assolides durant
dècades.
La falta de respecte del PP a la
democràcia, dins de la seua estratègia “recentralitzadora”, s'expressa també en
l'intent d'impedir, amb la complicitat del PSOE i de UPyD, que la ciutadania de
Catalunya puga expressar, l'exercici del dret a decidir, els seus desitjos per
al seu futur en la consulta prevista per
al 9 de novembre. Front de les seues reiterades declaracions, cal subratllar
la fal·làcia de qualificar com a il·legal una consulta que en tot cas, i en
funció dels seus resultats, hauria de comportar l'inici d'un diàleg sobre els
canvis necessaris de les lleis per a acomodar la voluntat dels diferents pobles
d'Espanya.
És més, és palés l'intent de
generar la desconfiança de la ciutadania en la consulta amb la utilització de
el “cas Pujol”, que afecta
directament a CiU. Aquest escàndol solament es pot entendre des de dècades de
complicitat entre PP-PSOE i CiU, en les quals Pujol ha sigut garant personal de
l'estabilitat del règim. Recordem com Felipe González va rebutjar l'acord
polític que li va presentar Anguita i es va decidir pel pacte parlamentari amb
CiU. Aquesta complicitat indica com l'afirmació de la identitat per part de CiU
ha sigut una cortina de fum per a cercar amb el PP-PSOE les complicitats i els
silencis, ja que tots jugaven en el mateix camp de manteniment dels privilegis
del sistema neoliberal.
El bipartidisme no pot guanyar la
batalla de les idees. Per tant no pot haver-hi pau social mentre hagen
retallades socials, reformes laborals com les quals patim, i conculcació de la
democràcia i la capacitat de decidir i participar de la ciutadania. Mentre no
paguen els que han provocat la crisi.
Enfront de la pressió per a
aconseguir un pacte d'estat que consolide la transició de Juan Carlos a Felipe
per a assegurar per dècades el bipartidisme monàrquic, hem d'alçar una
alternativa social anticapitalista i democràtica, acumular forces per a un
procés constituent.
I en aquest marc, es potencia la
necessitat de continuar impulsant la convergència política i social i la
mobilització contra les polítiques antisocials i per l'obertura d'un Procés
Constituent democràtic que de la paraula a la ciutadania per a superar el règim
monàrquic caduc i corrupte en el qual vivim. Marc que adquireix una rellevància
especial a el País Valencià per l'extrema crisi política, econòmica, social i
institucional aconseguida, i el procés electoral que s'obri.
Un País Valencià en crisi
640.800, 7.372, 33.864.000.000. Aquestes són
les principals xifres que han de centrar la nostra atenció a l'hora d'analitzar
la realitat valenciana. 640.800 són les persones parades comptabilitzades per
l’EPA, més d'un 26 % del total de la població activa. Encara que des de finals
de 2013 s'ha registrat una clara tendència a la disminució de l'atur que va
arribar a superar clarament la xifra de 700.000 i el 28 %, la veritat és que
aquesta tendència s'ha frenat i els registres de l'INEM s'han incrementat en l'últim
mes en 7.372 persones. Més enllà de les tendències positives cal valorar el que
s'amaga darrere de les estadístiques. El més rellevant, és la caiguda de l'atur
que ve acompanyada d'un brutal increment de la precarietat i de la pobresa;
aquesta última, directament relacionada amb l'espectacular disminució dels
salaris reals. La crisi econòmica no es resol i els seus costos segueixen
descarregant-se sobre les esquenes dels sectors socials més desfavorits:
treballadors en general i, més en concret, dones, joves, pensionistes i
persones depenents. La situació valenciana segueix sent diferencialment molt
desfavorable en relació amb la mitjana espanyola i, encara més, amb l'europea.
Aquesta situació diferencial
tendeix a agreujar-se a causa dels enormes problemes de l'administració
valenciana. El canvi del model productiu tradicional valencià (recolzat en la
indústria, l'agricultura i el turisme estacional) cap a la construcció com a
sector motor de l'economia segueix pesant com una llosa sobre ella. La crisi de
l'economia de la rajola ha agranat, a més, el sector financer valencià. I la
tercera variable de l'equació, la Generalitat , es troba sumida en una gravíssima
crisi fiscal que agreuja terriblement la situació.
La crisi financera que afecta a
l'administració valenciana té un triple origen. D'una banda, el balafiament
dels governs del PP que han malbaratat a
cabassos alimentant la corrupció a través de sobrecostos
espectaculars i privatitzacions costosíssimes; així com mitjançant la política
dels grans esdeveniments que responia a la mateixa lògica dels sobrecostos i
les privatitzacions. Per un altre, a través d'una política fiscal regressiva i
irresponsable, generant costos fiscals enormes mitjançant bonificacions que han
beneficiat a les majors rendes i recolzant-se en uns ingressos fiscals
provinents de l'economia de la rajola que ara s'han esfumat. Finalment, per a
acabar de rematar la faena, el País Valencià ha patit les conseqüències d'un
model de finançament autonòmic injust que s'ha encebat particularment en el
nostre territori. Els baixos ingressos per càpita derivats del status quo que conforma la base dels
successius models s'han anat agreujant a causa de l'increment de la població i
a la consegüent reducció del finançament per càpita.
Tot açò col·loca a la Generalitat Valenciana
en una delicadíssima situació de la qual no podrà eixir pels seus propis mitjans. Aquest negre
panorama s'enfosqueix encara més amb la política recentralitzadora del PP
(plasmada, sobretot, en l’ asimetria en el repartiment de les càrregues del
dèficit públic contra l'administració local i l'autonòmica, en aqueix ordre)
que persegueix, fonamentalment, reduir els serveis públics essencials a la seua
mínima expressió i accelerar amb açò la seua progressiva privatització. De
moment, el Consell ha sobreviscut a força de brutals retallades i del crèdit
del govern central a través dels Fons de Liquiditat Autonòmica i els Planes de
Pagaments a Proveïdors. Crèdit, no ajudes, que, com a tal, caldrà retornar en
un futur més o menys llunyà i que generen ja uns costos financers que es
detrauen de la despesa pública, especialment de la despesa social de la Generalitat.
Les conseqüències són, d'una
banda, una escalada espectacular del deute públic que se situa en els
33.864.000.000 € citats (un 34’8 % del PIB, la més elevada de l'estat
espanyol), la gravíssima deterioració dels serveis públics (educació, sanitat,
dependència, justícia, medi ambient, cultura,... quan no la seua directa desaparició
com en el cas de RTVV), el consegüent increment de l'atur en el sector públic
(Eros en RTVV, VAERSA, IVHSA,… o reducció d'interins en educació), i,
finalment, una brutal caiguda de la inversió pública. L'estat del Benestar i
els seus mecanismes redistributius, que es troben en mans de les
administracions autonòmica i local es troben en perill. Un perill que es veu
engrandit per mesures legislatives com la reforma de l'article 135 de la Constitució i la
consegüent Llei d'Estabilitat Pressupostària o la de la Llei de Bases de Règim Local
amb el seu enorme, injustificat i negativa retallada de l'autonomia municipal
(en benefici de les anacròniques, opaques i antidemocràtiques diputacions
provincials).
La solució a curt i mig termini
d'aquesta situació (que condiciona globalment les polítiques que es poden
practicar des dels municipis i l'administració autonòmica) difícilment podrà
passar de mesures pal·liatives, especialment les referides a la política fiscal
que incremente els tipus autonòmics a les grans fortunes, reduïsca les
bonificacions (ambdues intervingudes des d'una perspectiva progressiva i
redistributiva) i introduïsca ecotaxes per a les activitats mediambientalment
més perjudicials. A mitjà i llarg termini, les solucions han de passar per renegociacions
de deute (amb quites o condonacions de la qual es considere odiosa o
il·legítima) i per un nou model de finançament més just (basat en nova política
fiscal també més justa i redistributiva a nivell estatal) que assegure el
manteniment d'uns amplis serveis públics de qualitat i que atenga al dèficit de
finançament acumulat (allò que ja es coneix amb el nom de ‘deute històric’ i
que suposa prop de 13.000 milions d'euros).
L'aposta programàtica d’EUPV per
a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques (que s'ha d'anar definint a
partir del procés Concretant somnis) ha de plantejar aquesta qüestió i ha de
centrar les seues polítiques en la reversió dels serveis públics privatitzats.
Serà necessari establir plans realistes i ambiciosos per a auditar i recuperar
els serveis, amb l'objectiu d'ampliar-los i millorar-los. Així mateix, caldrà
establir els mecanismes financers per a elaborar un programa d'inversions
públiques que, partint de la falsedat de l'anomenat ‘mite de les
infraestructures’ (de transport, fonamentalment), aposte per resoldre les greus
deficiències que existeixen en l'oferta pública en educació, sanitat o
justícia. Finalment caldrà abordar un pla de suport als sectors productius,
tant els tradicionals (indústria, agricultura i turisme) com els altres
(construcció o energia) per a reconvertir-los en un sentit ambientalment
sostenible i de reequilibri social i territorial. Sens dubte, tot açò no serà
possible sense la creació (o recuperació) d'una banca pública que treballe amb
criteris solidaris, ètics i de desenvolupament territorial.
No són els únics terrenys en els
quals caldrà desenvolupar propostes per a resoldre els gravíssims problemes que
afrontem. L'espectacular reculada de la despesa pública en cultura, per
exemple, ha posat en escac a un sector estratègic que ha sigut històricament
feble malgrat la seua enorme potencialitat i el seu paper clau en el
desenvolupament individual i col·lectiu. Els problemes del territori es
manifesten com especialment complexos. No pot haver-hi canvi social sense un
nou model territorial i sense una dràstica reducció del consum de terra i
recursos. Les amenaces del fracking i les prospeccions s'uneixen a la nuclear i
obliguen a pensar en un nou model energètic basat en l'estalvi, l'eficiència i
la renovabilitat. Els espais naturals estan sent abandonats (com el Parc
Natural Serra Escalona i molts més) i el model urbanístic i el canvi climàtic
empitjoren agressions que, com els incendis forestals, degraden el territori.
L'enorme problemàtica dels residus no solament no té resposta sinó que
s'agreuja cada dia que passa i només podrà ser resolta sobre la premissa de la
reducció i la proximitat. I, finalment, els problemes hídrics només troben
falses solucions que els agreugen i, a més, generen greus enfrontaments entre
comarques.
Després del daltabaix del
bipartidisme en les eleccions europees, que confirmen les enquestes mes
recents, el PP és cada vegada més conscient de la seua feble posició,
especialment a el País Valencià on les expectatives d'obtenir una majoria
suficient per a revalidar el seu govern a partir de 2015 s'han reduït a la
mínima expressió. Resulta evident que les amenaces de reforma electoral
municipal s'han d'entendre en aquest marc. Per al PPCV cada vegada és més
complicat sostenir la seua posició a causa de la feblesa enfront de Madrid dels
seus líders (i especialment d'un Alberto Fabra cada vegada més qüestionat) i,
per açò, de la seua incapacitat d'obtenir una solució a la feblesa financera de
la Generalitat
fóra del marc dels rescats en forma de crèdits.
Sense marge de maniobra
pressupostària i amb una contestació i una desafecció creixent cap a les seues
polítiques (plenament evident en la “plantada” de les organitzacions
empresarials, fins a fa ben poc dòcils enfront de la omnipotència popular), el
Consell sembla trobar-se en una situació terminal. El tancament de Canal 9, a més d'un impacte mediàtic
extremadament negatiu, ha deixat al PP, a més, sense instruments per a influir
en l'opinió pública. En tot aquest marasme, les úniques iniciatives plantejades
són l'assalt a les institucions estatutàries i la proposta de reforma electoral.
A compte d'aconseguir una pretesa
imatge de “renovació democràtica” les “ments pensants” del PP valencià solament
han sigut capaços de proposar retallades en institucions com el Consell
Valencià de Cultura, el Consell Econòmic i Social, la Sindicatura de Greuges
o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Pretenen vendre a la societat una imatge
d'austeritat que no es justifica amb l'estalvi que obtenen. La situació ratlla
l'esperpèntic en el cas de l'AVL, institució amb la qual es pretenia posar fi a
el ‘conflicte lingüístic’ i que ara rep amenaces de retallades o, fins i tot,
de ‘eliminació pressupostària’ com a represàlia per la seua definició de ‘valencià’
en el diccionari elaborat per aquesta institució. Una vegada més, el PP ensenya
el seu espanyolisme més recalcitrant i el seu odi cap a la llengua i la cultura
pròpies del país després de la màscara d'un regionalisme mistificador i de
poble.
L'altra cara de la ‘renovació
democràtica’ ve de la mà de la proposta de reducció del nombre de diputats
(seguint el deixant de Cospedal) i del canvi en la llei electoral per a triar
una part d'ells mitjançant circumscripcions unipersonals. Un altra tupinada electoral
que no podran executar sense el concurs del PSPV (doncs no disposen de la
majoria suficient) que pretenen vendre com a operació de màrqueting.
Mentre, el curs escolar ha
començat enmig d'un caos organitzatiu pel seu inici anticipat capritxosament
per la Conselleria
aliena a qualsevol plantejament pedagògic, que ha impedit als equips directius
programar racionalment l'organització docent, alhora que les altes temperatures
estan impedint el normal desenvolupament lectiu. L'aplicació de la LOMQE sense
consens, introdueix un sistema segregador, margina el valencià, mentre es
mantenen i s’amplien els problemes ja tradicionals: massificació d'aules,
barracons i retallades de les ajudes a les famílies i incompliments amb el
professorat, enmig d'un procés privatitzador assentat en els CIS i la supressió
d'unitats públiques que dirigeixen a l'alumnat a la concertada. EU recolzarà
les mobilitzacions anunciades per a la tardor en defensa de l'escola pública i
les mesures de desobediència en l'aplicació de la LOMQE.
La veritat és que es mostra
evident que el cicle del PP al capdavant de les institucions valencianes sembla
haver arribat a la seua fi si no es produeix una nova bolcada electoral o si no
aconsegueixen obrir-se pas en les seues reformes antidemocràtiques. Estem
davant els ‘minuts brossa’ d'una legislatura absolutament perduda. Les
perspectives de canvi per al 2015 exigeixen d’EUPV abordar aquest decisiu curs
polític (que s'obrirà amb el referèndum català i que no es tancarà fins a les
generals) amb una especial responsabilitat en el terreny programàtic, en el de
les aliances socials i electorals, i, finalment, en la conjuntura postelectoral
de juny de 2015.
Guanyar els municipis
per guanyar el País
En les eleccions de 2015 es
jugarà una mica més que les majories parlamentàries. Està en joc la disputa
entre la consolidació del bipartidisme, la continuïtat del sistema corrupte
instal·lat pel PP a el País Valencià, i la realització d'un vertader procés
constituent alçat per la participació de la gent.
I és possible i necessari
guanyar. Hem de generar consciència de canvi, il·lusionar a la gent perquè es
convertisca en la protagonista del canvi polític que òbriga profundes
transformacions en el nostre País.
Posar
punt i final a una majoria de dretes que ha degenerat en un autèntic règim dins
d'un altre règim. Al País Valencià es barreja la indignació genèrica contra la
crisi capitalista i les seues conseqüències polítiques, socials i econòmiques,
amb una rebel·lió ciutadana contra el PPCV en tots els àmbits i nivells. Des de
les retallades a les privatitzacions desastroses, la ruïna dels sectors
industrials valencians, i les mesures antidemocràtiques, especialment les
referides als mitjans de comunicació (tancament de RTVV i prohibició de Tv3 i
Catalunya Ràdio) i la corrupció generalitzada.
Per contra, existeix un altre
model d'eixida democràtica i social per a el País Valencià basat en la plena
ocupació, la reindustrialització sostenible, una agricultura i ramaderia
protegides, uns serveis públics gratuïts, universals i de qualitat i noves
eines de democràcia ciutadana. En resum la construcció de l'estat social,
democràtic i sostenible en el nostre País.
El nou model de País haurà de ser
construït per una diversitat actors (polítics, sindicals, MMSS, ciutadans/s a
títol particular, etc.), que haurà de tenir la capacitat per a confluir. EUPV
ha de fer una crida formal a totes les forces que es reclamen esquerres, a
nivell polític, sindical o social a el País Valencià. A totes aquelles forces que
plantegen una ruptura democràtica amb el règim que el PP ha creat en el nostre
País, on estiga inclòs el dret a decidir del nostre territori. En definitiva,
fer una crida a una eixida que situe l'economia al servei de les persones. Una
eixida que només pot portar avant un bloc que aconseguisca la majoria
autonòmica i municipal al PV.
EUPV ha de prendre la iniciativa
i encapçalar aqueix procés d'unitat, de convergència social i política que
haurem d'impulsar des dels nostres col·lectius, allí on siga possible. És la
confluència política i social des de la base, començant pels municipis que ens
permetrà multiplicar la contestació a les polítiques neoliberals. Articular
espais unitaris de debat i participació que es posen d'acord en un programa
ciutadà de mínims per a transformar el seu municipi en favor de la majoria
social, per a recuperar les competència perdudes pels ajuntaments, i la
democràcia municipal.
Tenim les experiències de les
plataformes ciutadanes, o concretament dels “Guanyem” que naixen amb el desig
de participar en la mobilització i en la transformació del seu entorn. Són
espais unitaris que hem d'alçar enfront dels quals volen consolidar una nova
transició, amb majories institucionals fictícies, per a mantenir el domini i el
poder dels de sempre sobre la vida institucional i econòmica. Són espais
d'unitat, de participació, de mobilització que han de tenir la seua continuïtat
més enllà dels processos electorals.
És la unitat construïda sense que
ningú es veja forçat a abandonar els seus principis, ni renunciar al seu perfil
propi. Al contrari, acceptar la diversitat i pluralitat de les forces socials i
polítiques que puguem confluir en aqueixa iniciativa és la millor garantia per
a construir un espai en el qual tothom es senta còmode i representat en un
programa que sintetitze les aspiracions de la classe treballadora i del nostre
poble.
A partir d’ahí, sempre
a partir de l'acord programàtic, vorem si
s'obren possibilitats d'acords electorals. Un
procés que si avança i es concreta, ha de vincular
Ajuntaments i Generalitat,
la conquesta per l'esquerra
serà un pas fonamental
per a la transformació del País Valencià i la derrota de
la dreta en les generals de 2015.
Per açò cridem als nostres
col·lectius, dins de la seua autonomia al fet que estudien i impulsen les
possibilitats de confluència de l'esquerra política i social en els seus
municipis i la possibiliten. Un repte ambiciós per al qual la direcció d’EUPV
es posa a disposició de les nostres Assemblees i organitzacions de base,
comptant amb els Consells locals i comarcals per a impulsar aquestes
plataformes unitàries, aquests espais de convergència.
Cridem a tota l'organització a
participar i impulsar les mobilitzacions de la tardor (veure annex)
especialment, les que partint de la convocatòria del 4 d'octubre a València pel
22M i altres organitzacions socials i sindicals, tornen a omplir els carrers de
dignitat que diga prou a aquesta barbàrie que ens empobreix i segresta drets i
democràcia. En totes les mobilitzacions estarà EUPV articulant aquest gran Bloc
polític i social que protagonitze la derrota de la dreta, de les polítiques de
dretes, constituint un teixit de poder popular que articule una societat justa,
igualitària, sostenible i participativa.
Estem en un moment excepcional, on
la crisi del bipartidisme i l'avanç de les forces d'esquerra permet albirar les
possibilitats de construir una nova societat, justa, igualitària, sostenible i
solidària. És el moment de guanyar el carrer, els municipis, els ajuntaments i la Generalitat.
És el moment de guanyar el País.
Mobilitzacions previstes per aquesta tardor. Secretaria de
MMSS
Varis
·
16 setembre a
València Concentració en Solidaritat amb
Alfon i contra la
Repressió.
·
22 de
setembre a les 19:00 h P. del Ajuntament concentració internacional amb
solidaritat amb la lluita de 595 treballadores gregues amb lluita pels seus
drets laborals.
·
11 octubre
mobilització internacional contra el TTIP-TPC (Tratado Libre Comercio) i el
fraking empentada a València per Totes Juntes i també a Castelló
Marxes per la Dignitat.-
·
4 d’octubre
reunió de la coordinació estatal de les Marxes a la Ciutat de València i inici
de la campanya
Concentració al Cabanyal.
·
24 d’octubre
acció Premis Principe d’Asturies
·
Darrera
setmana d’octubre començament de les Marxes Contra l’Atur, pel Treball i la Renda Bàsica al PV, que arribaràn a València el 8
de Novembre i seràn rebudes amb una gran manifestació de rebuda
·
Setmana de
lluita Dignitat, Treball i Llibertat del 24 al 29 Novembre, finalitzant el 29
amb una Jornada Estatal de Vaga
Ciutadana Contra l’Austericidi i la Corrupció
Mobilitzacions a l’Ensenyament de la
comunitat educativa
·
Mobilitzacions
del moviment estudiantil vaga 21,22 i 23 d’octubre
·
24 al 29
d’octubre classes obertes al carrer.
Rumb a Gaza
·
El dia 3
d’octubre serà la presentació a Alacant, el 4 a València i el 5 a Castelló; a finals del mes
d’Octubre o la primera setmana de novembre partirà la flotilla cap a Gaza.
Plataforma Afectades per les
Hipoteques.-
·
Reunió de la Coordinació de PV a
Alaquàs 25 octubre
·
Mobilització
Pel Dret al Habitatge prou d’Abusos Financers i Juridics (sense data però a
principis de novembre)
Moviment Feminista.-
·
22 octubre
Vaga de Dones
·
25 novembre,
Contra la violència contra les dones.
MARGA SANZ .COORDINADORA DE
EUPV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada