ELS SINDICATS CONVOQUEN A UNA VAGA GENERAL EL DIA 29 DE MARÇ

Els sindicats de classe han convocat una Vaga General el pròxim 29 DE MARÇ. Esta convocatòria respon a la necessitat de fer front a la Reforma Laboral del Govern de Rajoy i en defensa dels serveis públis.

Estem davant una reforma que pretén desarmar al conjunt de treballadors i treballadores, privant-los dels instruments col·lectius de resistència enfront de la voracitat de la patronal. Són unes mesures aprovades unilateralment pel Govern, que desprecien el diàleg i la concertació social.  Esta reforma no sols no crearà ocupació sinó que afavorirà la seua destrucció. Desprotegix la classe treballadora i afavorix un major poder discrecional dels empresaris; condemnarà definitivament els jóvens i dones a la desocupació o a la infracontractació, i penalitza els desocupats sense prestacions en les seues possibilitats de contractació. Una reforma que és injusta amb els treballadors, contraproduent per a l'economia, i inútil per a l'ocupació.

Esta reforma laboral abaratix i facilita l'acomiadament, reforça el poder empresarial i precaritza l'ocupació. És una reforma destinada a abaixar el nivell salarial mitjà entre el 10 i el 15%, la qual cosa demostra que el capital vol continuar utilitzant els baixos costos salarials com a avantatge comparatiu a competir en el mercat.

En la pràctica, la Reforma anul·la la negociació col·lectiva, eliminant l'autorització administrativa per als ERO, i els convenis d'àmbit superior al d'empresa deixen en bona part de ser vinculants: s'elimina la prolongació de la seua vigència en absència d'un nou conveni, i es facilita la despenjada patronal dels convenis, i inclús el seu compliment directe, autoritzant els empresaris a disminuir els salaris i augmentar la jornada.

D'esta manera es retrotrau la relació laboral a la relació individual entre empresari i treballador, sotmés al xantatge permanent de la facilitat d’acomiadar, sense indemnització durant l'any de prova dels nous contractes en empreses de menys de 50 treballadors, i per a les altres, amb 20 dies d'indemnització per any treballat, i un màxim de 180 dies, amb tan sols haver-se produït una disminució d'ingressos o vendes, sense arribar a tenir ni preveure pèrdues, durant tres trimestres, situació generalitzada en un context de recessió com el que vivim,  estimulat, a més, per les retallades dudes a terme.

En este context es margina la capacitat d'intervenció del sindicats, en el marc d'una campanya generalitzada contra els mateixos. I ací és necessari explicar i denunciar que eixe atac té com a finalitat deixar inermes als treballadors i treballadores davant de l'agressió contra els drets laborals.

L'impacte d'esta Reforma al País Valencià serà molt negatiu ja d'uns índexs de desocupació i precarietat superiors a la mitjana estatal i amb una estructura productiva de reduïdes dimensions i poc diversificada.

El Govern de Rajoy, seguint els passos del Govern del PSOE anterior, s'ha doblegat davant del FMI, el BCE, així com davant de la patronal espanyola i el Banc d'Espanya, supeditant les decisions polítiques al dictat del poder del capital financer, els que no dubten a fer recaure la crisi sobre les esquenes dels treballadors de què no són responsables.

Esta reforma laboral arriba enmig de l'aplicació del Pla d'Estabilització Pressupostària i de contenció del dèficit. Els ajuntaments, l'administració més pròxima a la ciutadania, que tenen una situació d'asfíxia econòmica, es van a veure molt perjudicats el fixar-se el dèficit en el 1,5%. Quelcom que obligarà, en absència d'ingressos, a un retall de la despesa social dels ens locals, que és l'exigència que posa el govern per a l'avanç de línies de crèdit de l'ICO per a pagar a proveïdors, al mateix temps que es descarregarà sobre els veïns un augment substancial de l'IBI que suposarà una gran càrrega per a les famílies en desocupació o sense prestacions.

La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera anuncia un nou escenari de dures retallades. Fent de la contenció del dèficit l'objectiu central, Rajoy s'ha compromés enfront de la UE a passar del dèficit del 8,5% de 2011 al 5,8% en 2012. Això suposarà un ajust pressupostari entorn de 27.000 milions d'euros, dels quals, el Govern trasllada un tisorada de 15.600 milions a les CC.AA. Per al País Valencià, 1500 milions addicionals als 1057 de retallada que ja portem amb el Decret Llei de 5 de gener.

Esta retallada pressupostaria, el PP ho descarregarà en l'aprimament  de l'administració, dels servicis públics i de l'ocupació pública, i té poc marge quan no està disposat a tocar la via dels ingressos. D'eixe 20% de retallada en ocupació temporal de l'administració que es reserven en el DL de 5 de gener, de la introducció del copagament en sanitat i educació, ampliant-lo en la Universitat. També de l'especejament i privatització de RTVV, per a major benefici de les cadenes privades amigues del PP, després d'anys d'una nefasta gestió pels seus directius.

Les retallades del Consell han merescut una massiva contestació de la ciutadania: més de 700.000 valencians han eixit al carrer contra unes mesures injustes i ineficaços. Injustes perquè es descarreguen en l'ocupació i els serveis públics, retallant drets laborals i salarials dels treballadors de l'administració, deterioren la qualitat de la sanitat i l'educació públiques i ens priven de beneficis socials fiscals que empitjoraran la situació de  moltes famílies. I ineficaços perquè l'augment de la desocupació i les retallades salarials deprimiran més l'economia, retroalimentant els índexs de desocupació.

Les respostes dels i les estudiants, que varen començar amb la protesta de l'IES Lluis Vives per les retallades en educació, ha incorporat a milers de jóvens a la lluita per l'educació pública de qualitat, impulsant les mobilitzacions socials que ja s’havien iniciat en tot el País Valencià contra les retallades socials. Mobilitzacions que han crescut per la incompetència i intransigència de la Delegada de Govern que no va exercir el seu paper polític de garant de drets constitucionals com el Dret de Manifestació, i per la brutal, violenta i desproporcionada intervenció de les unitats antiavalots al comandament d'un Cap Superior de Policia capaç de cridar “enemic” a menors d'edat.

Hui ens felicitem perquè la Fiscalia de Menors haja obert diligències a instància de la denúncia d'Esquerra Unida per possible conculcació dels drets de menors. L'hem ampliat i esperem que s'arribe aclarir el que ocorre i es depuren responsabilitats, que per a nosaltres passen per la dimissió de la Delegada i del Cap Superior de Policia.

La mobilització ha de continuar creixent. Les manifestacions del 8 de març també demostren que les dones ens hem incorporat a la resposta social davant d'uns injustos retalls.

La pobresa i la desprotecció s'enceben amb la dona. La crisi afona encara més la situació d'ésta en el mercat laboral, afligida de contractes més precaris i d'una bretxa salarial cada vegada més àmplia respecte a la dels hòmens. Esta situació serà encara pitjor d'aprovar-se una Reforma Laboral tremendament lesiva per als treballadors i treballadores. Si a això li sumem l'ajust pressupostari que afecta a l’ocupació pública, molt feminitzada, i les retallades en les polítiques d'igualtat i en aquelles que protegixen la conciliació de la vida laboral i familiar, l'eixida de la dreta a la crisi conforma per a la dona un retrocés social, laboral i cultural enorme.

En el País Valencià, el Consell demostra que l'aposta per la igualtat entre hòmens i dones, lluny de ser una realitat efectiva, passa a un segon pla en les seues prioritats, si és que alguna vegada va constituir una aposta real.

Les retallades del PP han segat recursos i servicis essencials per a lluitar contra una lacra gravíssima com és la violència de gènere. I ho ha fet sense tremolar-li el pols i després de destinar ja raquítiques dotacions pressupostàries a esta lluita. A més ha provocat el tancament de cases d'acollida, centres de dona, etc., no ha posat en marxa la Llei d'Autonomia Personal, ha desmantellat els Instituts de la Dona i promou estereotips sexistes, com és la defensa fervent del model tradicional de família en sintonia amb la jerarquia eclesiàstica.

En este context de regressió patriarcal, el ministre de Justícia anuncia que va tornar a un model de “supòsits” per a la interrupció de l'embaràs, eliminant el model de “terminis” de l'última reforma de la llei. A això se sumarà al consentiment patern per a les menors amb edats de 16 i 17 anys que vullguen avortar. Tornar a una llei de supòsits implica no sols ningunejar la decisió de la dona sobre la seua gestació, sinó també tornar a instaurar la inseguretat jurídica per a dones i professionals, una inseguretat que obri de nou la porta a l'avortament clandestí que posa en perill la salut i la vida de les més de 100.000 dones que avorten ara per dret propi a Espanya. Hem d'oposar-nos amb tota contundència  esta contrareforma.

Hui, un 99% de la població està afectada per una reforma laboral i uns ajustos que obrin en la nostra societat majors bretxes socials i la fan més injust i pobre. Eixe 99% ha de participar en La Vaga General del 29 de març, que ha de ser dels i les treballadores i de la ciutadania.

El triomf de La Vaga General, ha de tirar arrere esta  Reforma laboral, i permetre acumular forces per a fer front a les polítiques de contenció del dèficit, de retallades de la despesa social i inversió pública, que tenen en el seu full de ruta acabar amb l'Estat Social, obrir les portes de la privatització dels servicis públics fonamentals: educació i sanitat i una societat autoritària.

Estarem al costat dels sindicats en esta convocatòria de Vaga General.

Esta Vaga General està sent desacreditada pel Govern i els seus portaveus mediàtics, i la patronal exercirà un brutal xantatge i pressió contra els treballadors per a evitar que s'incorporen a la desocupació. El convenciment de la ciutadania de la necessitat d'esta Vaga General, guanyar la seua opinió, així com la seua incorporació activa a la mateixa en defensa dels servicis públics és fonamental per a aconseguir que triomfe en les fàbriques i centres d'estudi i treball.

Hem de continuar organitzant, en el marc de la campanya que hem emprés, actes públics, repartiment de propaganda en pobles i ciutats, assemblees en centres de treball, polígons industrials, centres d'estudi, involucrant al màxim de gent en una Vaga General. Per a això hem d'aprofundir en la nostra Política de Convergència, unint forces i promovent plataformes unitàries ciutadanes.

Deurem, així mateix, coordinar els nostres treballs amb les accions informatives dels sindicats per a portar la informació de la VG a l'últim racó del País Valencià.

Des de la direcció d'Esquerra Unida, també volem fer un crida al conjunt de la militància per a la seua participació activa en els piquets informatius durant el 29 de març i dies anteriors. Les nostres organitzacions disposaran d’un argumentari i de materials propagandístics adequats per a donar suport a tots estos treballs.

Des del més absolut convenciment que hi ha una eixida social, sostenible i d'esquerres a la crisi econòmica del capitalisme, ens veiem tots i totes en la Vaga General del 29M.