Esquerra Unida reclama el vot dels desencantats

De l'Informatiu...

En un Poliesportiu del Cabanyal amb una gran assistència, Cayo Lara va protagonitzar el míting central de campanya de EUPV en el qual va demanar per als seus el vot dels ciutadans decebuts amb "les polítiques de dreta del PSOE".

"Permeteu-me que us explique un somni", demanava Adoración Guamán, candidata d'EUPV al Senat al miler i mig d'assistents que ahir omplien el Poliesportiu del Cabanyal en l'acte central de campanya del seu partit. En el seu somni, narrava, el 20N les urnes s'omplen "de vots rojos" i el govern cau en mans d'Izquierda Unida. I passats uns quants dies, continuava, quan els portaveus "dels mercats" criden a Cayo Lara per a demanar-li que adopte les mesures que ells li dicten, ell "obeeix, sí, però obeeix a la voluntat dels ciutadans que li van donar els seus vots, no els mercats". El relat, com no podia ser d'una altra manera, alçava l'ovació dels assistents. Podria semblar simple, però enfront d'una situació més que possible, era inequívoc. Tan inequívoc com l'enorme bandera republicana que cobria el fons del pavelló. I és que, a diferència d'altres propostes, la d'Esquerra Unida podrà ser moltes coses, però no hi ha dubte que és fèrria i no enganya ningú. I a difondre-la en la recta final de campanya es van aplicar ahir els líders de la formació en una cita valenciana que va ser de nou la més nombrosa de les celebrades per Izquierda Unida en la present campanya. En el pavelló, a més, es respirava un entusiasme major que en les recents eleccions autonòmiques, amb una assistència segurament animada per les enquestes que ahir publicaven diferents mitjans i que els eren favorables en la nostra geografia.

"Ens estan robant la democràcia", advertia Lara. "Han imposat la dictadura dels mercats a Grècia, el bressol de la democràcia, acaben de fer-ho a Itàlia, i ací ja van començar a fer-ho, modificant la Constitució o reiniciant la Guerra Freda amb les bases de l'OTAN sense consultar als ciutadans" El Mundo confirmava el retorn de la seua representació valenciana en el Congrés, mentre El País sumava a més un diputat a Alacant, en lliça entre ells i el PP per un escàs nombre de vots. Però, des de l'escenari ningú donava eixes enquestes per bones. Marga Sanz assenyalava que el 20-N "no es vota entre PP i PSOE", sinó entre "si volem més del mateix o canviar, entre bipartidisme i esquerra"; per a acabar reclamant que, en una data tan assenyalada, serà un moment immillorable per a donar "un homenatge en les urnes a aquells que fa anys es van deixar la vida per aconseguir un món millor". Un contundent Ricardo Sixto, cap de cartell per València, acudia a l'historial de greuges del PP en les nostres terres per a encoratjar als assistents a votar a EUPV i "portar al Congrés la veu de la gent de baix, dels treballadors i treballadores del País Valencià, que saben molt bé com és un govern del Partit Popular". Fins i tot Sixto, que en general solament mostra la seua versió més seriosa, es va permetre la ironia d'anunciar que, d'arribar al poder, IU no acabarà amb les presumptes corrupteles d'Urdangarín mitjançant el "cessament temporal de la convivència", sinó amb "la proclamació de la Tercera República". No obstant açò, era Cayo Lara el que, més veterà i sobrat de rodatge per la campanya eterna que és la política espanyola, es ficava definitivament als assistents en la butxaca. Ho feia amb els seus grans èxits de la temporada —no va faltar ni "el duel de recortadores" amb el qual identifica la disputa entre Rajoy iRubalcaba, ni "la teletienda" amb la qual descriu com els mitjans de masses "ens tracten de vendre als candidats de PP i PSOE, dos productes que no volem comprar"—; però també acudint a la seua inamovible proposta. "Ens estan robant la democràcia", advertia. "Han imposat la dictadura dels mercats a Grècia, el bressol de la democràcia, acaben de fer-ho a Itàlia, i ací ja van començar a fer-ho, modificant la Constitució o reiniciant la Guerra Freda amb les bases de l'OTAN sense consultar-nos als ciutadans", apuntava. Enfront d'açò, el candidat d'IU a la Presidència del Govern cridava directament als votants desencantats del PSOE, "aquells que se senten defraudats perquè van votar a un partit d'esquerres amb glorioses sigles, però que va acabar fent política de dreta". Però, Lara no solament es dirigia a ells, sinó també als joves i simpatitzants del 15-M que "acudeixen a les urnes a realitzar vots nuls en els quals escriuen algun missatge i es van a casa pensant satisfets, 'quina garrotada li he donat al sistema'". "No és així", els advertia, "amb eixe vot tot segueix igual, i el FMI és feliç, és feliç el sistema". "No, cal votar a esquerres", concloïa Lara. I encara que esta vegada La Internacional no sonava per la megafonia, sinó passats uns quants minuts i entonada per la quarta part dels assistents que romanien encara en el pavelló, no cabia dubte a quina esquerra es referia.