29 de novembre 2011

EMARSA: UN EXEMPLE DE LA GESTIÓ DEL PP A LA COMUNITAT VALENCIANA.




El saqueig d' EMARSA, la societat que depurava les aigües residuals de la depuradora de Pinedo a València, s'ha convertit, per la magnitud del buidatge de fons públics i per la barroeria amb què es va dur a terme, en el major cas de corrupció destapat a la ciutat en les últimes dècades. Les estimacions sobre el desfalc, que el procés judicial ha de determinar, oscil·len entre 17 i 40 milions d'euros.
La factura de l'aigua que paguen les cases de València i altres 18 pobles propers inclou una quantitat destinada al "cànon de sanejament". D'aquí provenia els diners rapinya. I d'aquí sortiran els 17 milions d'euros necessaris per taponar el forat amb què l'empresa va ser liquidada el 2010 pel PP, el partit que ha controlat el negoci els últims 16 anys.
Els actors principals d’aquesta comèdia de lladres son:
·         Esteban Cuesta. Un infermer a qui l'alcaldessa de València, Rita Barberá, va nomenar alcalde pedani de Benimàmet i dirigent local del PP de València.
·         El seu cap, l'expresident i ex-conseller delegat d' EMARSA, Enrique Crespo, que és actualment alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, també del PP.
·         L’ exgerent de EPSAR (entitat de sanejament d’aigues), José Juan Morenilla que va deixar la Epsar en juliol per a passar a Facsa, empresa de Castelló acusada de finançar il·legalment al PP en el cas Gürtel.
·         Santos Peral: Secretari general del PP al districte de Patraix (València)  Cap de comptabilitat de  EMARSA
·         Ignacio Martinez: Secretari general del PP al districte de Trànsits (València) Jefe de compres de EMARSA.
·         Luís Botella. Concejal del PP. Contractat per EMARSA que tan sols anava a cobrar.
·         Enrique Arnal. Ex concejal del PP de Montcada. Director financer d’EMARSA

Corrupció a Emarsa: detalls de com robaven.

- 1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de nadó, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe ...- 2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm, Andorra ... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seves famílies i Emarsa també pagava els hotels.
- 3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en dinars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només el 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueries i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.
- 4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de fangs facturar més tones de les que generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.
- 5. Camions ultraràpids. Els camions de transport de fang anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió sortia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per partir en menys de 15 minuts.
- 6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu a casa i amb prou feines tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seves característiques, no es podien pintar.
- 7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4.500.000 mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica d'Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.
- 8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, "amb un acord verbal".
- 9. Fer cas als auditors. Les auditories de la signatura Mazars advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president d'Emarsa, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per acordar contractes i disposició de fons calgués almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.
- 10. Empleats que només anaven a cobrar. El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que només anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Moncada, una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.
- 11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004-18.400.000 el 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6, 5%.
- 12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009.
13. Emarsa va pagar 66 viatges a la capital de Romania a diversos dels directius i empresaris imputats pel saqueig, així com a altres persones aparentment alienes a l'empresa pública. Costa i un proveïdor, Sebastià García, van declarar fa uns dies davant el jutge, encara que amb versions contradictòries, que tant viatge a Bucarest era perquè Emarsa pretenia fer-se càrrec de la direcció de depuradores en aquell país. La primera estada pagada a les dones, segons la documentació que li va mostrar ahir el jutge al exgerent, va tenir lloc a l'hotel Termes Marines El Palasiet de Benicàssim (Castelló). Allà es van allotjar, en dues habitacions dobles, l'exgerent, i tres dones romaneses a l'agost de 2009. El jutge li va preguntar quina relació tenien les senyores amb Emarsa. Costa va dir que una d'elles de vegades li feia traduccions; de la resta no va arribar a dir res. El jutge li va preguntar per què no feien les traduccions al seu despatx.